29 nov 2020

Anar al contingut

Dues mirades

¡Balleu, balleu!

SERGIO LAINZ

¡Balleu, balleu!

Josep Maria Fonalleras

Al documental de Wim Wenders, Pina Bausch s'acomiada del públic i diu: «Balleu, balleu; si no, estem perduts». És també una manera saludable d'encarar aquest 2020

Vaig saludar el dia de Nadal amb el documental que Wim Wenders va convertir en un homenatge a Pina Bausch. El va començar a rodar amb ella, però la coreògrafa va morir mentre el feien a causa d'un càncer de pell fulminant. Wenders va aturar el projecte, però els ballarins del Tanztheater Wuppertal van insistir perquè l’acabés. ‘Pina’ és un recull de coreografies, unes quantes imatges de Pina (fumant a tothora), unes confessions íntimes dels artistes i alguna escena d’ella mateixa ballant, a ‘Café Müller’: aquell cos ingràvid, les clavícules marcades, la hipnosis de la fragilitat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

En la primera escena del documental, en un teatre buit, una dona ensenya els passos de ‘The Nelken Line’ (també coneguda com ‘Seasons March’). Darrere seu, una imatge de Pina, projectada a l’escenari. L’hivern, la primavera, l’estiu, la tardor: la marxa de totes les estacions, comprimides, resumides en dos o tres moviments. Aleshores entra la companyia i executa la marxa. Tristesa i enyor, esperança i delit de viure. Al final, hi tornen, dalt d’una carena. I Pina s’acomiada del públic amb un fado i diu: «Balleu, balleu; si no, estem perduts». És també una manera saludable d’encarar aquest 2020.

Temes: Dansa