LA CLAU

Postal nadalenca de Waterloo

Puigdemont intentarà convertir la comissió de l'Eurocambra encarregada de tramitar el suplicatori de la justícia espanyola en una mena de tribunal polític on mirar de desacreditar l'Estat

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp30964184 23 9 2006 zeta aniversario f 0 p 56 l g   23 9 2006 zeta ani191224190851

zentauroepp30964184 23 9 2006 zeta aniversario f 0 p 56 l g 23 9 2006 zeta ani191224190851

Un fil espurnejant uneix com els grans d’un rosari Carles Puigdemont amb l’empresari defraudador José María Ruiz Mateos, els expolítics verds alemanys Benedikt Härlin i Michael Klöckner i els ultradretans francesos Jean-Marie Le Pen i Bruno Gollnisch. Uns voldrien que el fil fos indestructible, màgic. D’altres, trencadís, estèril.

Puigdemont, Ruiz Mateos, Härlin, Klöchner, Le Pen, Gollnisch  i moltíssims d’altres tenen en comú haver sigut eurodiputats i encausats per la justícia dels seus països. Fa 35 anys, en l’època de Härlin i Klöchner, dos periodistes acusats i després condemnats per propaganda terrorista, l’Eurocambra solia ser reticent a concedir autorització per processar els seus parlamentaris. No la va concedir en el cas de Härlin i Klöchner. Una sàvia decisió: anys més tard la sentència condemnatòria va ser revocada per la mateixa justícia alemanya. Avui, la tendència és radicalment inversa: en l’anterior legislatura (2014-2019) l’Eurocambra va rebre 55 suplicatoris per jutjar altres tants parlamentaris i només en va denegar cinc.

L’advocat Gonzalo Boye, genuí estrateg de Waterloo, no només jurídic, també polític, explica que la seva jugada acabi com la de Härlin i Klöchner. Alrefugi belga es xiuxiueja amb devota reverència aquests dos cognoms alemanys. La guàrdia pretoriana de Puigdemont ja fa mesos que està bolcada en la tasca d’intentar convèncer eurodiputats nacionalistes, organitzacions d’activistes i fins i tot membres dels grans grups de l’Eurocambra del rebuig del suplicatori de Puigdemont quan arribi.

Tribunal polític

Notícies relacionades

Boye no s’abstenia, ja l’estiu passat, d’explicar la seva estratègia amb tots els ets i uts, tant a les illes com a la península. L’home de Waterloo pretén convertir la comissió de la Cambra encarregada de tramitar el suplicatori en una mena de tribunal polític on mirar de desacreditar l’Estat espanyol.

Nadal eufòric a Waterloo. Al refugi belga, el murmuri dels noms de Härlin i Klöchner ofega l’eco d’altres cognoms: Ruiz Mateos, Le Pen, Gollnisch... L’Eurocambra va accedir que tots fossin posats en mans de la justícia.