28 set 2020

Anar al contingut

ANÀLISI

Pensin en Messi i siguin feliços, va dir Valverde

JORDI COTRINA

Pensin en Messi i siguin feliços, va dir Valverde

Emilio Pérez de Rozas

Moltes vegades, massa, quan érem joves i vivíem situacions incomprensibles respecte a comportaments d’amics, col·legues de pupitre, companys d’universitat, del barri, de Santes Creus, la tribu de la Ronda sempre acudíem a pare per trobar explicacions a aquestes actituds estranyes que ens havien sorprès d'algun amic, però extern.
I el pare mirava de dir-nos que cada un té la seva personalitat, la seva forma de ser i que no tots podem entendre els comportaments dels altres. No era una manera de justificar-los, ni de bon tros, ja que ell també solia aprofitar aquells moments per recordar-nos, més sovint del desitjat, que tampoc nosaltres, els seus fills, tots, noies i nois, havíem tingut, en determinats moments, comportaments immaculats amb els nostres amics, col·legues i/o veïns.

Els calaixets del cap


Però sí que hi havia una frase que servia d’afegitó al pare per concloure l’explicació: «A més, Emilio, amb el teu cap és molt difícil entendre aquest comportament». No era, insisteixo, un elogi a com érem nosaltres, que també ens equivocàvem, era una manera de dir que cada ment, cada cervell, cada personalitat, organitza els calaixets del seu cap de la manera que vol i, sobretot, amb la prioritat que considera oportuna. I que, en efecte, allò a què nosaltres li donàvem un valor enorme, a un altre li podia semblar, ja fos germà, amic o company d’aula, una cosa menor.

Amb poques ganes


Quan veig l’Ernesto Valverde, amb poques ganes de donar explicacions a Barça TV, quan va intercanviar quatre paraules per telèfon o mig missatge (ni tan sols un de sencer) per whatsapp, no deixo de recordar la sentència del pare. Perquè, en efecte, amb la ment del Txingurri és impossible, totalment impossible, entendre moltes de les coses, crítiques, comentaris, atacs, campanyes i altres menes de soroll que passen al voltant de la banqueta blaugrana, del Barça, del vestidor, de la plantilla, de l’equip, del joc i dels resultats.

No és que al tècnic li rellisquin totes les coses. El seu discurs a Barça TV va ser cristal·lí. Ningú valora dues Lligues per guanyar-les a l’abril i es va perdre la Champions en cinc minuts de badada 

No és que a Valverde li rellisquin totes aquestes coses, no, no, és que no les entén i, si les comprèn, és perquè formen part de la seva professió, del sou. El seu discurs a Barça TV ha sigut cristal·lí. Un, hem guanyat dues Lligues i no les valora ningú, potser perquè les vam guanyar fàcilment i a l’abril, quan n’hi ha (i de molt grans, molt) que matarien per tenir-les a les seves vitrines. Dos, hem perdut la Champions per cinc minuts badant. I fa mal. Tant, que fins i tot vam perdre la final de Copa perquè encara estàvem tocats. I tres, disfrutem del que tenim, que és molt i gran, des d’un club portentós (i poderós) fins al millor jugador del món, Leo Messi, que fa màgia tots els dies «fent, cada cinc minuts, la passada, l’assistència, el gol, que la resta de futbolistes del món fèiem cada dos anys».
Bon Nadal i millor 2020, va venir a dir el míster blaugrana. Això sí, sense grans escarafalls, és clar. Era Ernesto Valverde, en estat pur. És a dir, serè. ¿Feliç?, diria que sí. Sí.