11 d’ag 2020

Anar al contingut
L''hor dago'

L''hor dago'

Rosa Paz

¿Què passa si a ERC no li agrada l'escrit de l'Advocacia de l'Estat?

¿I què passa si a ERC no li agrada l’escrit de l’Advocacia de l’Estat? Tal com s’han posat les coses es podria afirmar que si això ocorregués es donaria per conclòs l’intent d’investidura de Pedro Sánchez i s’entraria en aquest territori ignot de la provisionalitat governamental sense fi. És el que té llançar una aposta, que ho jugues tot a una sola carta i si l’aposta és alta, com passa en aquesta ocasió, el risc de perdre-ho tot és igualment elevat. És una cosa que es coneix bé al País Basc, per alguna cosa ‘órdago’ prové de l’eusquera ‘hor dago’ (allà és) i del joc del mus que, segons va escriure irònicament Mario Onaindia, és, juntament amb els jesuïtes, la millor aportació dels bascos a la història de la humanitat. De fet, a Euskadi les coses han començat a anar millor quan els seus polítics s’han allunyat d’aquesta temptació del tot o res i han tornat a la negociació, que permet anar avançant pas a pas. 

Els republicans ja estan negociant amb el PSOE i no només la investidura sinó també els pressupostos –i qui sap si la viabilitat d’un futur govern de la Generalitat en el cas que ERC fos la primera força en les pròximes eleccions catalanes–. Però aquest procés de diàleg s’ha convertit en una espècie de cursa d’obstacles fins a arribar a aquest de l’Advocacia i el seu pronunciament sobre la situació penal de Oriol Junqueras. A aquest escull s’ha arribat com a conseqüència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va resoldre la passada setmana que Junqueras tenia immunitat des del moment en què va ser elegit europarlamentari i el Tribunal Suprem no l’hi va reconèixer. L’Advocacia ja va defensar el juny que s’havia d’autoritzar a Junqueras recollir la seva acta de diputat, per la qual cosa el seu escrit ara anirà en la mateixa direcció. Però ¿anirà tan lluny com per agradar a Esquerra?

Els socialistes tenen pressa perquè la investidura es produeixi com més aviat possible. La raó és òbvia. Al PSOE i a Moncloa saben de les intenses pressions existents per evitar la coalició de Govern amb Unides Podem i més encara qualsevol pacte amb els independentistes. No fa falta llegir cap exgeneral –brutal en el seu plantejament– per saber que aquestes aliances no agraden gaire fora de Catalunya i no només a l’extrema dreta. Dins del mateix PSOE també hi ha sectors que tremolen davant de la possibilitat d’un acord amb ERC i no només perquè dona munició a les dretes o perquè pugui perjudicar-los electoralment en altres circumscripcions, també perquè la sola idea de «cedir» davant dels sobiranistes els produeixen granissades. ¡Encara bo que no hi ha eleccions a la vista! Tret de, clar, que aquest intent d’investidura fracassi i desemboqui en una nova convocatòria electoral. 

Fins ara, als de Junqueras semblava no importar-los el cronòmetre. Però ara les coses han canviat. Perquè l’autèntic beneficiari de la decisió del TJUE és el seu rival, Carles Puigdemont, que ha recollit l’acta d’eurodiputat i amb això un altaveu per reforçar el seu lideratge, cosa que pot perjudicar els interessos electorals d’ERC. Potser això els allunyi dels jocs i els empenyi al possibilisme.