31 març 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Quan no et miren

JORDI COTRINA

Quan no et miren

Josep Maria Fonalleras

Enric Molina va viure durant 20 anys al carrer. Ara protagonitza una pel·lícula d'estrena sobre un home sense sostre: «Quan et miren amb cara de fàstic és el pitjor. Molt pitjor que el fred»

Enric Molina és el protagonista de ‘Sense sostre’, la història d’un home que viu al carrer, com hi va viure Molina durant 20 anys. En la presentació de la pel·lícula, va dir una frase que avui no serà a cap menú de Nadal i que convé retenir en la nostra consciència com un cop de puny a la mandíbula del benestar. «Quan et miren amb cara de fàstic, o com si fessis nosa, o fins i tot quan no et miren, és el pitjor. Molt pitjor que el fred, la gana o la por».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Quan no et miren. Quan passem pel costat i fem veure que no hi són, que no dormen en un caixer o envoltats de cartrons a la vora d'un mercat. Quan els mirem amb commiseració o petulància, mentre parlen sols i arrenquen amb arengues contra la societat que els ha abocat al «temor del passat, a la por del que pugui passar demà». Un dels directors, Pep Garrido, diu que la música de la pel·lícula és la respiració d’Enric Molina: «La respiració d’algú que s’ofega és la lluita d’algú que fa un esforç constant per viure». Una agonia és l’angoixa de l’ànima i també un període a mig camí de la vida i la mort. Allà on el combat encara és possible. Aquest any, a Barcelona, ​​han mort més de 50 persones sense sostre. Bon Nadal.