Euroeufòria

Divendres, l’expresident Carles Puigdemont va anar amb l’exconseller Toni Comín a recollir l’acreditació provisional que li obre les portes a l’Eurocambra a partir de gener. La decisió delTribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)sobre laimmunitat d’Oriol Junquerasels brinda de retruc el passi al Parlament i recuperen així l’atenció que s’havia anat apagant conforme la seva estada a Waterloo es prolongava. La situació del polític català serà diferent a partir d’ara, ja quegaudirà de les mateixes condicionsque la resta dels eurodiputats.

Puigdemont sembla que se sent més reconfortat peruna Europa que abans havia injuriatper negar-li l’escó. «D’aquesta manera no ens interessa aquesta Europa», va afirmar el juliol des de la localitat alemanya de Kehl. Ara, en vista de la decisió del TJUE, assegura que«el conflicte català ha reforçat la democràcia europea»i fins i tot que «ha guanyat la millor versió d’Europa». Però ¿hi ha dues versions d’Europa per a Puigdemont?

Dues versions

La més oportuna per a l’expresident l’ha d’encapçalar elpresident del Parlament Europeu, el socialista David Sassoli,qui va donar instruccions als serveis jurídics per avaluar l’aplicació de la sentència a la Cambra. També va sol·licitar a les autoritats espanyoles que compleixin la sentència, tot i que caldrà esperar que l’Advocacia de l’Estat es pronunciï aquest dilluns. La versió més agra de la Unió per a Puigdemont és la que «recolza actituds demofòbiques» o aquella que«tanca els ulls davant de la violència de l’Estat espanyol», segons va afirmar fa només dos mesos en una de les crítiques realitzades en mitjans russos. També va retreure que la UE deixés de ser, al seu entendre, el guia indiscutible de democràcia que donava lliçons a tot el planeta.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

És sorprenent, en tot cas, que l’expresident afirmés, quan va arribat al Parlament, que la justícia europea reconeix la seva condició des de juny i que, per tant, cal complir les lleis. La tardor del 2017,ell mateix va desatendre resolucions judicials emparant-se amb lleis del Parlamentque havien sigut invalidades. Un mes després, va concedir una entrevista a un mitjà israelià en la qual va coquetejar amb un cert escepticisme al suggerir la idea que els catalans votessin si volen seguir a la Unió. Va usar l’expressió«club de països obsolescents»per aclarir després que és partidari de la UE i que la seva idea era treballar per canviar-la perquè deixin de ser organismes «insensibles a l’atropellament dels drets humans i democràtics d’una part del territori».

El veredicte del tribunal europeu sobre la immunitat de Junqueras és sens dubte unaclatellada al Tribunal Suprem, tot i que la resolució contesta precisament a unaqüestió plantejada pel jutge Manuel Marchena. Segons Puigdemont, assumir la seva condició d’eurodiputat és una derrota per a alguns i una gran victòria per a Europa. Sens dubte, ho és per a ell, molt més euroeufòric que abans, per tal comli permet apaivagar les veus crítiquesque poguessin sorgir en la seva pròpia formació i imposar els seus postulats sobre part de l’espectre independentista davant de laproximitat d’uns comicis a Catalunya.