Cop de la justícia europea al Suprem

Una decisió judicial va tornar de nou a sacsejar el mapa polític català i espanyol. En resposta a una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal Suprem (TS) –no per la defensa d’Oriol Junqueras–, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, va dictaminar que el líder d’ERC hauria d’haver sigut reconegut com a eurodiputateurodiputat després de la seva elecció en les eleccions europees del 26 de maig i que, per tant, gaudia d’immunitat parlamentària des que la Junta Electoral Central va proclamar oficialment els resultats el passat 13 de juny. Això significa que Junqueras hauria d’haver sigut autoritzat a recollir la seva acta d’eurodiputat a Estrasburg (com va defensar en el seu moment l’Advocacia de l’Estat) i que hauria d’haver sigut excarcerat fins que el TS hagués efectuat el pertinent suplicatori al Parlament Europeu. Sense aquests suplicatoris, el TS no podia dictar sentència contra Junqueras. Atès que el judici del procés va acabar el 12 de juny, un dia abans de la proclamació dels resultats, la nul·litat afecta la sentència però no tot el procés. Això significa que Junqueras no hauria d’haver estat en presó preventiva entre el 13 de juny i el 14 d’octubre i que el tribunal no hauria d’haver dictat sentència contra ell. Un dels extrems que s’han de dilucidar ara és si Junqueras hauria de ser posat en llibertat fins que es presenti el suplicatori i Estrasburg es pronunciï sobre el mateix. El TS ha donat cinc dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la sentència abans d’anunciar quins passos prendrà.

Es tracta d’una duríssima clatellada judicial. És greu referent alsdrets polítics de Junqueras que la sentència afirma que s’han vulnerat, i també respecte a la reputació de la justícia i, per extensió, de la democràcia espanyola. El tribunal de Luxemburg no és un ens aliè a l’ordenament judicial espanyol, sinó que és tribunal d’última instància. En aquest sentit, es pot afirmar que el sistema judicial funciona perquè els diferents nivells d’enjudiciament compleixen les tasques que els són pròpies. Però en un procés com el dels líders independentistes, que ha sigut tan criticat dins i fora d’Espanya des de la mateixa instrucció, una resolució com la del TJUE perjudica el TS, una institució capital a l’entramat institucional de la democràcia espanyola que no es pot permetre l’ombra del descrèdit. 

Davant del complex escenari legal que s’obre ara, només caben el respecte i el compliment de la sentència, i no rancis enrocs patriòtics. La immunitat com a europarlamentaris no només protegeix Junqueras, sinó tambéCarles Puigdemont, Toni Comín i, mitjançant el ‘brexit’,Clara Ponsatí, d’allàl’eufòria a Junts per Catalunya, que veu ratificada la decisió del seu líder d’eludir la justícia espanyola. En el seu cas, les implicacions polítiques i legals (amb les euroordres) de la sentència poden ser transcendentals. Políticament, cal veure si la sentència afecta les negociacions d’investidura entre el PSOE i ERC. L’actitud de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat els pròxims dies serà clau en aquest sentit. El tauler català es veu profundament regirat, de nou, per l’acció de la justícia. Només la via política i el diàleg donaran una sortida al conflicte.