29 febr 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Pare Noel o Reis Mags

Pare Noel o Reis Mags

Eulàlia Vintró

Deixar passar el temps no només no ajuda el Govern de coalició d'esquerres sinó que el dificulta extraordinàriament

La fabulació i la màgia s’han introduït, de nou, en el terreny de la política, i circumstàncies menors com l’hora de la trucada entre dos presidents, Sánchez i Torra esdevenen notícies periodístiques sense provocar cap crítica per la seva irrellevància.

El ràpid acord entre PSOE i Unides-Podem l’endemà de les darreres eleccions va revifar els ànims dels votants d’esquerres i va marcar el camí d’una immediata investidura. Hom esperava que abans de Nadal, Papà Noel ens portaria com a regal un Govern de coalició amb suports i abstencions externes. Atesa la composició del Congrés dels Diputats calia refer les aliances de la moció de censura i obtenir d’alguns partits independentistes, essencialment d’ERC, com a mínim l’abstenció. De fet, al llarg de la campanya ja havien expressat la seva voluntat de no obstaculitzar la formació d’un Govern progressista.

Tanmateix, al cap de pocs dies, qüestions alienes a la pròpia investidura com la sentència del Tribunal de Justícia europeu sobre la immunitat de Junqueras, la celebració del congrés d’ERC i la pugna oberta i ferotge entre els dos principals partits independentistes, avui socis del Govern català, per guanyar amb àmplia majoria les properes eleccions autonòmiques, entre altres qüestions, estan generant un indefinit allargament de les negociacions entre  PSOE i ERC i un retard preocupant de la sessió d’investidura.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Si fa uns mesos calia esperar les eleccions municipals i europees abans de pactar, ara cal no decidir res fins que es conegui la sentència del dia 19 o el resultat del congrés d’ERC o la reacció de l’anterior president fugit a Waterloo. És a dir, en lloc de moure’ns en el terreny dels continguts de l’acord previsible i desitjat que, òbviament, hauria d’incloure l’abordatge de la relació entre Catalunya i Espanya i de com dur-lo a terme, així com accions de govern, propostes legislatives i finançament, per parlar d'allò més significatiu, van passant els dies i les negociacions sense que es conegui com avancen els continguts i només rebem comunicats genèrics i buits que faciliten tota mena d’especulacions i de comentaris patètics dels diferents portaveus partidistes.

Alhora, però, s’intensifiquen, a l’ombra, pressions de tot tipus per part dels poders polítics, mediàtics, econòmics i socials tant nacionals com internacionals, per no parlar de les tensions dins de cada força política i del risc creixent de trencament del Govern de coalició. Declaracions públiques d’alguns barons socialistes, interferències de JxCat en la negociació amb els socialistes i en la posició negociadora dels republicans i ofertes per pactar amb dos partits de dreta esdevenen cada dia més punyents i fan més difícil el futur acord. Deixar passar el temps no només no ajuda sinó que ho dificulta extraordinàriament.

Ens queda, però, la carta als Reis i la il·lusió, la màgia d’aquella nit de la nostra infància i dels infants d’avui. L’Orient actual no és motiu d’esperança, però tal vegada els seus mags, inspiradors dels nostres interlocutors polítics, assoleixin un pacte sòlid, fecund i durador.