¿S'ha de témer un pacte PSOE-Podem?

La possible formació d’un Govern de coalició entre el PSOE i Podem (UP) ha encès totes les alarmes entre les elits econòmiques. Un temor augmentat en vista de la negociació amb ERC, ja que al risc de deriva econòmica s’afegeix la indignació per la previsible cessió a postulats independentistes. Així les coses, es multipliquen els posicionaments a favor d’una entesa entre elPSOE i el PP com a única alternativa per evitar que la desacceleració econòmica es converteixi en una crisi de serioses proporcions. ¿Hi ha motiu per a tanta preocupació?

En qualsevol cas, convé recordar que només els partits, al marge dels legítims interessos d’uns o d’altres, disposend’autoritat democràtica per articular els pactes de governabilitat que considerin oportuns. Així ho va entendre Josep Sánchez Llibre, president de Foment, que felicitava amb aquestes paraules Pedro Sánchez i Pablo Iglesias: «Si demanàvem un acord ràpid, ja el tenim. Quan coneguem el programa de govern, opinarem. I durant tota la legislatura procurarem incidir en defensa delsinteressos empresarials».

Una formulació indiscutible que, no obstant, constitueix una excepció entre organitzacions patronals, a les quals la defensa a ultrança dels seus interessos a curt termini les porta a deslegitimar l’acord PSOE-UP, fins i tot sense conèixer-ne els detalls. En qualsevol circumstància, insisteixen en la seva poció màgica: menys Estat, menys impostos i eliminar qualsevol regulació excepte, és clar, aquella que els convé. No els aniria malament entendre els temps.

Crides a la prudència

Si es confirmar la coalició, aquesta haurà d’assumir els fràgils equilibris del moment, des de les debilitats de l’economia espanyola a la imprevisibilitat d’un ordre mundial convuls, ja sigui per la guerra entre els Estats Units i la Xina per l’hegemonia mundial, el ‘brexit’ o la desestabilització generalitzadad’Amèrica Llatina, una regió vital per als nostres interessos. Per això, s’entenen les crides a la prudència davant del temor d’una sobreactuació en tres àmbits: despesa, fiscalitat i laboral.

En la despesa, el risc és limitat atesa la ja comprovada supervisió de la Comissió i el Banc Central Europeu. A més, en la proposta de Pressupostos, el rebuig dels quals al febrer per part d’ERC va conduir a l’avenç electoral, el PSOE i UP plantejaven un augment de la despesa assumible. És de suposar que seguiran en una línia similar.

Sobre la fiscalitat, les propostes orientades a la banca i els trams superiors de l’IRPF tindran un efecte recaptatori menor i poden alimentar un innecessari clima de desconcert. A més, les grans rendes no tributen per IRPF, ja que l’elusió fiscal els resulta senzilla i només pot ser abordada a escala europea.l’elusió fiscal Els esforços s’haurien d’orientar a combatre l’economia submergida i a influir a Brussel·les, a fi d’harmonitzar determinats impostos que afavoreixen l’esmentada elusió.

Coherència i cohesió

En l’àmbit laboral, la temptació per derogar la reforma del PPderogar la reforma del PP serà enorme. Això pot desincentivar la contractació quan, per contra, es poden eliminar abusos del model, com la precarietat o l’externalització, sense suprimir aspectes positius de l’esmentada reforma. Al seu torn, hi ha marge per a, de manera mesurada i orientada a col·lectius concrets, experimentar amb algun tipus de renda mínima d’inserció.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

A aquests tres àmbits d’inquietud s’hi hauria d’afegir un altre, més difús però no menys rellevant: el dubte de si UP entendrà que el Govern d’un Estat s’assembla molt poc al d’una alcaldia, per important que aquesta sigui. Els ajuntaments governats per Podem i les seves confluències, amb alguna excepció, s’han caracteritzat per una gesticulació exagerada i per l’anunci grandiloqüent de mesures radicals que la realitat ha mostrat impossibles. Aquesta passió per l’arenga té efectes menors des d’una alcaldia, però pot resultar molt nociva si es llança des del palau de la Moncloa. Un Govern influeix amb les seves actuacions, però també amb el seu discurs i coherència i la cohesió dels qui el conformen.  

Una coalició PSOE-UP pot harmonitzar sensibilitat social i respecte als equilibris macroeconòmics. Si ho aconsegueix, no només haurà contribuït al progrés econòmic, sinó que haurà reforçat aquell capitalisme que, compatible ambl’equitat i la democràcia, entén de governs de dretes i d’esquerres. Però, en cas de no ser sensibles als riscs, ens poden portar a un deteriorament més gran. Molta sort al nou Govern.