La bona gent dels CDR

El Parlament, gràcies a la majoria independentista, ha exigit l’arxivament de la causa oberta per l’Audiència Nacional contra els set CDR investigats per presumpta pertinença a organització terrorista i tinença d’explosius. També exigeix el seu «alliberament immediat». És a dir, el Parlament anuncia que el poder legislatiu ja pot exigir al judicial. ¿Això és possible? No, evidentment. Més aviat el Parlament torna a jugar a confondre-ho tot. Per començar, la mateixa essència de la democràcia. Els partits independentistes saben que la seva exigència no tindrà cap recorregut, però no és gratuïta. Han convertit la política en un joc de màgia; és més important gesticular que fer. El pitjor és que el gest està carregat de munició.                        

El missatge transmès és diàfan: els CDR són bons (facin el que facin) i la justícia espanyola és dolenta. A partir d’aquí, que cadascú obri en conseqüència. ¡Que lluny queden els dies del Govern d’Artur Mas en què es demanava presó per als que van assetjar el Parlament! Tot i que, ben pensat, és lògic. Aquells del 15-M no devien ser bona gent.