El sector del llibre

Dos actes, dues cultures

Al CCCB, cinc senyores debatien sobre la cultura catalana. Al teatre Goya, el Gremi d'Editors repartia els seus premis anuals.

1
Es llegeix en minuts
gandules cccb -m-berenguer 08

gandules cccb -m-berenguer 08

Dilluns vespre, al CCCB, cinc senyores debatien sobre la cultura catalana. Al mateix temps, a pocs metres més d'allà, al Teatre Goya, el Gremi d’Editors repartia els seus premis anuals entre aplaudiments generals i amb la presència d’una bona representació del vessant cultural de les institucions: aquí sí que hi eren, al CCCB, no.

Era molt revelador seguir per les xarxes l’evolució de tots dos actes simultàniament. Al meu TL se succeïen els comentaris dels assistents a un i a l’altre. Sorprenia, per començar, que molts editors independents fossin a l’acte del CCCB i no al del Goya, que era l'organitzat pel gremi del qual molts en són socis (el del CCCB el muntava una editorial petita: L’Avenç). Sorprenia també el contrast entre els comentaris referits a l’entrega de premis, que eren simplement constatacions del que hi passava –«ara recull el premi tal senyor, ara parla la consellera»–, i els que es feien en viu des del debat, que celebraven, qüestionaven i donaven peu a tirallongues de respostes més o menys aprovatòries, més o menys crítiques d'allò que s’hi acabava de dir.

És veritat que, com apuntava el compositor Joan Magrané, l’acte del CCCB, per la tria de participants, parlava més del sector del llibre que de la cultura en general.Així i tot, la imatge que aquest oferia era la d’una cultura dinàmica, autocrítica, pensada; amb ganes de revisar-se i avançar.

Notícies relacionades

El que passava al mateix temps al Goya, en canvi, transmetia un missatge de continuïtat d’un ‘establishment’ que, està comprovat, ja no va gaire enlloc: és suficient amb veure on eren aquella nit tots aquells editors de nova generació que any rere any, plegats, fan créixer el tros de pastís que s'embutxaquen per Sant Jordi, per Nadal i per la resta de l’any.

Vista en conjunt, aquella nit, tot i que massa centrada en els llibres, sí que va oferir una conclusió interessant sobre la cultura del país: no n’hi ha prou amb posar-hi el lloc (el CCCB el posen les institucions), ara és el moment de començar a treballar amb qui ja treballa amb resultats garantits des de fora d’aquella gàbia.

Temes:

CCCB Llibres