04 d’ag 2020

Anar al contingut

Salut pública

Lineal de refrescos en una superfície comercial.

FIRMA DE FOTO

L'impost sobre les begudes ensucrades

Carme Borrell

El nombre de nens, nenes i adolescents obesos al món ha passat d'11 milions el 1975 a 124 milions el 2016

El consum de begudes ensucrades és molt elevat i tendeix a créixer en la majoria de països del món. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en alguns països més del 40% dels adolescents les consumeixen cada dia. De mitjana, una llauna de  beguda ensucrada conté al voltant de 40 g de sucre (equivalent a 10 culleradetes), aquesta quantitat és superior a la ingesta diària de sucre que la mateixa OMS recomana (6 culleradetes). Aquestes begudes produeixen un augment de l’obesitat i estan associades amb major risc de tenir diabetis, malalties cardiovasculars, càries dental, i altres problemes de salut.

Segons un estudi publicat a 'The Lancet', el nombre d’infants i adolescents obesos ha passat d’11 milions el 1975 (menys de l’1% de la població) a 124 milions el 2016 (5,6% de les noies i 7,8% dels nois). Aquests augments varien segons el país; però cal assenyalar que als continents Africà i Asiàtic encara hi ha més infants i adolescents amb baix pes, a causa de la desnutrició, que no pas obesos.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Entre les mesures per reduir el consum de begudes ensucrades, l’OMS va recomanar la creació d’un impost sobre aquestes begudes. Aquesta política fiscal s’ha estès a molts països del món.  Diferents estudis científics han posat en evidència que aquest impost es tradueix en reduccions significatives en les vendes i en la ingesta de begudes ensucrades. Aquestes disminucions poden ser causades per la pujada del preu de la beguda, però també   pel fet que la població es fa més conscient dels riscos per la salut que representa el seu consum o perquè les empreses reformulen les begudes per reduir el contingut de sucre.

Gravar el consum 

Catalunya un 10% dels infants i un 15% de les persones adultes són obeses. L’any 2017 el govern català va aprovar la Llei 5/2017 que creava i regulava l’impost sobre les begudes ensucrades, única a l’Estat Espanyol. Malgrat el recurs que van presentar les grans patronals del sector i l’anul·lació aquest any 2019, per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del decret que reglamentava l’impost (Decret 73/2017), un posterior decret sobre el reglament ha estat aprovat (Decret 13/2019) i el tribut es continua meritant.

L’impost grava el consum de refrescos, sodes, sucs de fruita, begudes esportives, te i cafè amb edulcorants calòrics afegits, energètics, o llets endolcides i presenta dues tarifes, una més baixa per begudes amb contingut mitjà de sucre entre 5 i 8 g per 100 ml, i una altra més alta per les que superen els 8 g per 100 ml.

Darrerament s’han publicat diversos estudis que avaluen la implantació de la llei. Judit Vall i Guillem Lopez Casasnovas, analitzant les dades d’una cadena de supermercats catalana (que representa el 10% del mercat) descriuen com es compleix la llei en el sentit que l’impost es reflecteix totalment en l’augment del preu de la beguda a diferència del que ha passat en altres països on només es repercuteix parcialment. També descriuen com les vendes de begudes ensucrades disminueixen un 7,7%, reduccions que són més elevades en les àrees de Catalunya on l’obesitat és més elevada, el nivell sòcio-econòmic és més alt i afecten més a les begudes que tenen més contingut de sucre.  D’altra banda, augmenten les vendes de begudes sense sucre. L’estudi de Toni Mora i col·laboradors posa en evidència com les famílies han reduït la despesa en begudes ensucrades.

La venda de begudes ensucrades 
disminueix un 7,7%, una reducció més alta en àrees de Catalunya amb obesitat elevada

Miguel Angel Royo i col·laboradors han analitzat el consum de begudes fent una enquesta a una mostra de persones de 12 a 40 anys de barris de baix nivell sòcio-econòmic de Barcelona i Madrid, abans i després de la implantació de la llei catalana. Les persones de Barcelona han declarat reduir el consum de begudes ensucrades en un 39%, comparant amb Madrid, mentre que el consum de begudes no ensucrades està estable en les dues ciutats. El motiu d’haver reduït el consum a Barcelona ha estat, sobretot, el major preu.

D’altra banda, els fabricants de begudes ensucrades després de la implantació de la llei  han anat reformulant els seus productes cap a begudes amb menys contingut de sucre.

Tota aquesta evidència apunta als bons resultats per millorar la salut pública derivats de la implantació de l’impost , tot i que cal tenir en compte que és una taxa regressiva, o sigui que no grava més a les persones de major renda. Evidentment, aquest impost ha d’anar acompanyat d’altres mesures com per exemple el control de la publicitat, l’etiquetatge o la reducció de l’oferta de begudes ensucrades en entorns freqüentats per adolescents.