A qui serveixen

Les llistes d’espera de la sanitat pública s’eternitzen. El Tribunal Constitucional va avalar l’acomiadament per baixes mèdiques freqüents, tot i que siguin justificades. Unim les dues informacions i tenim la imatge de l’època que vivim: una xarxa de benestar poblada de descosits.

Els testimonis recollits per EL PERIÓDICO sobre l’impacte de les llistes d’espera són impropis d’un país que va fer bandera de la sanitat pública. Si al dolor o a la inquietud davant un diagnòstic o una operació que no arriba s’hi suma el temor de perdre la feina, l’efecte és demolidor. Per a la persona que pateix. Però, també, per a tota la societat. Els retards en les llistes d’espera suposen una despesa més elevada en farmacologia i un empitjorament del quadro clínic, amb la qual cosa també s’encareix el posterior tractament. Tenir treballadors en males condicions de salut pot ocasionar accidents laborals o posar en risc els companys. Però, per damunt de tot, genera alarma, tristesa i desconfiança cap al sistema. Si els nostres polítics són incapaços de preservar el mínim benestar, ¿per a què serveixen? ¿A qui serveixen?