Esquerra, diputats 'pijos' i la 'consti'

Em vaig inquietar quan Esquerra va votar que no als pressupostos. Em vaig inquietar quan Unides Podem no va acceptar una vicepresidència i tres ministeris, i es va abstenir. Em vaig inquietar quan Casado va dir que no s’abstindria.

Em vaig inquietar quan Sánchez va convocar noves eleccions.  Em vaig inquietar quan, després de les eleccions, el PSOE va quedar pitjor i Vox en va treure profit. Em vaig inquietar quan Rivera es va deixar portar per personalismes infames i va destruir Ciutadans (feliç nova paternitat).

Em vaig inquietar quan Esquerra ni es va immutar ni va dir cap paraula quan la ‘Ciutat Cremada’ i els talls de la Jonquera. Per cert, en aquesta fase de negociació, ¿continuarà Esquerra al Parlament jugant al gat i al ratolí amb el Constitucional?

Em vaig inquietar veient els diputats barallant-se pels escons com nens ‘pijos’ malcriats. Em vaig inquietar veient els uns prometent per raons agitades i aleatòries i els altres dient que els portessin al Constitucional. Fariseus i saduceus.

M’inquieta que no s’entengui que la grandesa de la democràcia consisteix que Vox, Esquerra i Bildu es presentin a les eleccions i tinguin de dret que es reconegui el seu ideari polític. No és qüestió d’estètica sinó de complir la llei.

Si hi ha acord i Esquerra s’absté, m’inquieta el paper del PSC de cara a les pròximes eleccions. ¿Farà oposició didàctica contra l’independentisme, o s’haurà de portar bé i fer el paper de la trista figura?

M’inquieta que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg, hagi anunciat que la sentència sobre la immunitat de Oriol Junqueras al ser elegit eurodiputat, es coneixerà el 19 de desembre. Es tracta del mateix dia que Sánchez té marcat en vermell a la seva agenda com a jornada de la sessió d’investidura. Ni Hitchcok.

M’inquieta la documentació, les desenes de mails i una testimoni clau, respecte a la factible imputació de Laura Borràs. La Fiscalia sembla tenir-ho clar. En aquesta ocasió, l’acusació no té a veure res amb el procés. La fiscalia de l’alt tribunal vol que se l’escolti i se li imposin mesures cautelars per la desviació de gairebé 260.000 euros a la butxaca d’un dels seus més estrets col·laboradors, a qui hauria atorgat a dit contractes de gestió informàtica quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. En les intervencions telefòniques practicades, el beneficiat va qualificar les desviacions com a ‘trapis’. Vaja, tripijocs. Ja ho veurem. Presumpció.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

M’inquieta que el conseller de Polítiques Digitals i Funció Pública no hagi convençut la majoria sindical perquè treballessin el dia de la Constitució. Pobre. De la Purísima, que cau diumenge, el conseller no ha dit res. L’enemic és Espanya, no Déu.

¿És tot això una mica inquietant, o vaig al metge?