02 d’abr 2020

Anar al contingut

Editorial

Johnson, cap a una victòria divisiva

El front contrari al 'brexit' s'ha sentit desassistit i orfe de lideratge

Johnson, cap a una victòria divisiva

JEFF OVERS BBC HANDOUT

Res sembla suficient per evitar la victòria de Boris Johnson a les eleccions legislatives que se celebraran al Regne Unit el dijous que ve. No només perquè, segons els sondejos, va sortir vencedor del debat de divendres amb Jeremy Corbyn, sinó perquè l’últim as que s’ha tret de la màniga el líder laborista a penes ha fet efecte en l’electorat conservador, que atorga escassa solvència als desastres que vaticina un informe del Departament del Tresor, especialment en els intercanvis econòmics entre Irlanda del Nord i la resta del país si es consuma el ‘brexit’ i s’aplica l’acord tancat amb la Unió Europea. En un ambient menys enterbolit per la possible sortida del club europeu, l’ocultació de l’informe per Johnson segurament hauria debilitat les seves expectatives electorals, però al si d’una societat molt dividida, els ressorts emocionals que operen en el bàndol ‘brexiteer’ són suficients per neutralitzar qualsevol canvi de tendència.

L’última enquesta, coneguda ahir, atorga 10 punts d’avantatge als conservadors, cosa que és tant com vaticinar que els tories aconseguiran la majoria absoluta tret de sorpresa majúscula i que els unionistes nord-irlandesos del DUP deixaran de ser la crossa necessària per completar la majoria, i poc importaran els seus temors sobre el futur de l’economia de l’Ulster. Cosa diferent és que aquests temors i reserves es facin extensius a la comunitat catòlica, compliquin la relació entre les dues Irlandes i entri en crisi la pau treballosament edificada per l’acord de Divendres Sant de 1998.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Ni la reacció a última hora de la direcció laborista ni la mobilització de l’electorat jove, majoritàriament partidari de romandre a la Unió Europea, semblen prou ingredients per desmentir els sondejos. En realitat, el front ‘remainer’ s’ha sentit desassistit i orfe de lideratge durant molt temps, bloquejat el laborisme per l’ànima euroescèptica de Corbyn i el seu equip i per la seva falta de resolució per enfrontar-se als predicadors del ‘brexit’. Una situació que a la pràctica ha permès al conservadorisme més antieuropeu fixar l’agenda des que Theresa May va succeir David Cameron i el debat polític va deixar de girar massa sovint entorn de la utilitat i les conseqüències que tindrà la sortida, del tot ombrívoles, per reduir-se a successives aproximacions sobre com fer efectiu el ‘brexit’.

Fins i tot en el molt improbable cas que Johnson no aconsegueixi dijous la victòria, la divisió de la societat britànica està garantida per un llarg període de temps. Molts dels elements cohesionadors d’una comunitat –projecte de futur, la dualitat camp-ciutat, les relacions amb els aliats, entre d’altres– han entrat en crisi perquè qualsevol debat es desenvolupa entre dues visions irreconciliables del paper que correspon al Regne Unit al món del segle XXI. El que atorga a la votació de dijous un caràcter insòlitament dramàtic viscut en poques ocasions des del final de la segona guerra mundial.