28 maig 2020

Anar al contingut

Tribuna

Torre elèctrica i molins d’energia eòlica.

LUCY NICHOLSON (REUTERS)

Com fer la transició energètica a Catalunya

Joan Vila

Si es vol que la nova renovable a Catalunya sigui rendible, haurà de treballar per sobre de 3.000 hores anuals

Fa uns dies, el Govern de la Generalitat va aprovar el nou decret de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, que deroga l’anterior, el 147/2009, pel qual es regulaven els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya.

Aquest últim va ser redactat pel tripartit amb la voluntat de frenar la bombolla renovable i va significar que a Catalunya no es pogués fer cap altre parc eòlic ni fotovoltaic. Mentre això passava aquí, a la resta d’Espanya es va continuar invertint en parcs eòlics i fotovoltaics. En l’actualitat, la potència en servei a Espanya és de 22,84 gigawatts (GW) eòlics, que arriben a 44,2 GW si comptem els projectes que ja tenen permisos.

Quant a l’energia fotovoltaica, la potència en servei és de 5,46 GW, però amb permisos hi ha projectes que porten la xifra prevista en 69,63 GW. A Catalunya hi ha 1,28 GW eòlics que, amb permisos, arriben a 1,48 GW. Quant a l’energia solar en servei, hi ha 0,20 GW i amb permisos arribaríem a 0,53 GW. La desproporció és enorme.

És evident que l’escenari elèctric català és diferent a causa que hi ha 3 centrals nuclears que aporten al voltant del 50% de l’energia elèctrica catalana. Però també és cert que tenen una vida que acabarà al final de la dècada de 2030. Per tant, ara s’hauria de fer la implantació renovable en combinació amb la nuclear i preveure’n la substitució a mesura que es vagi produint.

Per fer la transició energètica, Catalunya hauria d’invertir en 10 GW fotovoltaics i en 7,5 GW eòlics fins al 2030, xifres de les quals som a anys llum. A la resta d’Espanya, amb els 44,2 GW eòlics i els 69,6 GW fotovoltaics, ja han ocupat la quota de Catalunya, pel que si es vol que la nova renovable a Catalunya sigui rendible haurà de treballar per sobre de 3.000 hores equivalents en eòlica i en autoconsum per la fotovoltaica.

Si no és així, no podrà competir i acabarà important l’electricitat renovable de la resta d’Espanya. El nou escenari renovable obre l’oportunitat a la indústria catalana per fer-se flexible, alternant amb el gas, la biomassa i l’electricitat per aprofitar els millors preus que aniran produint en moments de costos marginals. És una oportunitat d’apoderament del consumidor industrial, però no es pot deixar de banda la responsabilitat que tenim com a societat de complir la transició energètica. Tot això vol dir que no es pot pretendre posar aerogeneradors al Tibidabo, atesa la falta de vent i rendibilitat, per no voler posar-los en una carena amb 3.000 hores de vent. Ni tampoc podem menysprear la possibilitat d’instal·lar un parc fotovoltaic en un camp erm perquè ens altera el paisatge.

No ser responsables ens pot portar a no poder fer certes collites perquè la temperatura hagi pujat en excés. Ser solidari, en canvi, pot ser un valor a afegir als nostres productes, com fan alguns productors agrícoles francesos. Oposar-se a la implantació eòlica o la fotovoltaica hauria de ser un camí de debat per trobar solucions compensatòries. Voler alterar la prioritat del canvi climàtic, no acceptar la realitat, em sembla un error majúscul que només porta al fracàs.