La xarxa elèctrica espanyola i la IA

Ningú dubta que les aportacions que farà la IA seran de gran ajuda per millorar la productivitat de la humanitat. Les novetats que van sortint dia a dia parlen de la substitució de moltes feines administratives (un 46%), d’advocacia (un 44%), d’arquitectura i enginyeria (un 37%), de ciència social (un 36%), les operacions financeres (un 35%), els serveis a la comunitat (un 33%), la gestió (un 32%), els serveis comercials (un 31%)... Només queden a recés de la pèrdua massiva de feina l’atenció a la gent, la preparació de menjar, el transport, la producció de béns, la construcció i l’extracció de minerals, la instal·lació, el manteniment i la reparació, i la neteja i el manteniment d’edificis. Aquí ja veiem la part revolucionària de la tecnologia, l’augment sense precedents de la productivitat en la majoria d’activitats.

El consum d’energia i aigua

Però això té un cost que introdueix un perill en la mateixa economia i, de fet, en els sectors que no podrà eliminar. Em refereixo a l’elevat consum d’energia i d’aigua per alimentar i refredar els centres de dades. Fins avui la IA té un consum exagerat d’energia, tant que hi ha el risc que, a la meitat del segle vinent, necessiti tota l’electricitat que ara es genera al món.

Avui, a Espanya, la IA ha presentat demandes per 12 GW a la xarxa elèctrica espanyola, de manera que ha bloquejat l’ampliació de demanda elèctrica de qualsevol altra activitat. ¿Vols fer una fàbrica nova, vols descarbonitzar elèctricament? No pots. ¿Vols construir més habitatge? No hi ha potència. ¿Vols electrificar més el transport? No hi ha lloc.

Avui, la demanda elèctrica a Espanya és de 240.000 GWh i la previsió que havia fet el Govern espanyol per a l’any 2030 era que fos de 253.448 GWh. Però resulta que la IA, amb els seus 12 GW i un factor de càrrega entre el 50% i el 80%, tindrà una demanda suplementària d’entre 63 i 84.000 GWh/any, cosa que fa que el sistema elèctric espanyol sigui incapaç de satisfer aquesta demanda sense introduir tensions de preu al mercat i sense frenar l’economia convencional.

Hi ha un actor de la IA de moda aquesta setmana, Anthropic, que parla clarament de la contradicció d’ajudar la productivitat i al mateix temps matar la resta de l’economia per manca d’electricitat. Observant això, diu que amb el seu creixement pagaran l’increment d’infraestructures elèctriques de manera que no les hagin de pagar els consumidors. També diu que invertiran en energia neta per satisfer les seves necessitats elèctriques als seus centres de dades. Afegeix que estan invertint en sistemes de restricció per reduir el consum d’energia durant els períodes de màxima demanda elèctrica, alhora que posaran eines d’optimització de la xarxa que ajudin a obtenir preus baixos als ciutadans. Finalment, parlen d’invertir en comunitats locals per esdevenir un veí responsable.

Tot i que aquesta empresa especifica la seva voluntat de ser responsable davant del problema d’acaparament d’electricitat i dels problemes de refrigeració, és la primera que ho diu. De moment, el Govern ha previst una inversió de 13.590 M€ per augmentar la capacitat de la xarxa elèctrica, però farà falta fer moltes més coses, com obligar la IA a tenir generació pròpia i autoconsum als centres de dades (aquí jo proposaria que facin autoconsum amb les centrals nuclears), i tenir càrregues intel·ligents amb bateries sincronitzades pels pics renovables.

Notícies relacionades

La incògnita de l’hidrogen verd

Les energètiques diuen que Espanya no assolirà l’objectiu fixat per al 2030

Regulació necessària

Però tot això fa molta por, car la paradoxa de Jevons mostra des del 1885 que cada millora tecnològica incorpora una demanda energètica superior. I això només es pot resoldre amb regulació, posant preu via taxes o altres mecanismes a l’excés de nova energia, forçant alhora que l’ús de la IA vagi on és necessari i no a activitats superficials. Això demana claredat d’idees i valentia política.