Greta Thunberg i el capitalisme ferotge

La Greta no és la primera icona adolescent de la història. Hi ha qui traça un paral·lelisme amb Joana d’Arc. La francesa va guiar el seu exèrcit contra Anglaterra en la guerra dels cent anys. Capturada després d’haver trencat el setge d’Orleans i dirigit la campanya del Loira, va ser executada a la foguera el 1431. La Greta lliura la seva guerra climàtica en el fabulós torrent d’electrons del segle XXI. En aquest remolí no hi ha sang vermella, però sí pires virtuals. Alguns voldrien veure-la cremar allà.

Els historiadors difereixen sobre si el lideratge de Joana d’Arc va ser militar o només moral. En qualsevol cas, les batalles es van entaular, la sang va córrer i les places es van conquistar. El paral·lelisme amb la Greta és enginyós, però fràgil. La nena Thunberg és una icona crescuda a les xarxes socials, però sobretot als braguers dels mitjans de comunicació de masses. Cal admetre això a tots els efectes. Perquè arribarà el dia en què els mateixos mitjans que l’han/hem elevat als altars, la sepultaran/sepultarem en l’oblit. La Greta és una metàfora feridora del seu temps, d’aquest capitalisme sense morrió, ferotge, que devora els seus productes amb la mateixa acceleració i irresponsabilitat amb què els crea.

Però la Greta és aquí. Real o virtual, ferma o preludi de joguina trencada, la nena Thunberg inspira una generació mundial que se sent traïda per les seves predecessores. Desposseïda no ja de feina, riquesa o pau social, sinó del medi indispensable per a la vida.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Alguns benpensants s’escandalitzen per la presumpta utilització de la nena sueca. ¡La priven d’escola els divendres! No se sent tant escàndol pels nens exiliats els dilluns per la sequera a la banya de l’Àfrica, els explotats els dimarts en un taller de Bangladesh, els obligats a combatre els dimecres al Congo o els violats els dijous en una escola de Barcelona.

Potser la Greta sigui un símbol buit. Però el seu dit acusador assenyala el crim econòmic i despulla la passivitat política. Ens avergonyeix, i això és el que ens molesta d’ella. No és poc, nena.