El pessebre de Colau

Cada any la mateixa polèmica. Que si és massa surrealista. Que no s’entén. Que falten figures religioses. ¡Que això no és un pessebre de veritat! I jo cada any passo del tema, bàsicament perquè passo del Nadal. ¿Però saben que els dic? Aquest any el pessebre de l’Ajuntament de Barcelona el pessebre de l’Ajuntament de Barcelona m’ha arribat al cor. Quan el vaig veure, em va passar com al crític de ‘Ratatouille’ que al menjar el guisat de la rata, viatja directament a la seva infància i es fon davant del plat de verdures. A mi em va passar una cosa semblant. No hi ha res que recordi amb més amor i afecte, que el dia que es muntava el pessebre a casa. La meva àvia traient figuretes de l’entresolat, la meva mare buscant-ne altres d’un bagul vell, la meva tia que ens portava amb els meus cosins a comprar-ne més a la fira de Santa Llúcia i el pessebre resultant de tot això era una meravella. La meva mare ho continua fent i cada any munta una cosa una mica molt més surrealista. Continuen apareixent figures de quan érem petits: aquell pastoret amb el nas trencat o aquella vaca de mida gegant.

Després caixes i caixes mal etiquetades. Que sembla que ho facin expressament per sorprendre’ns una vegada més. Tu llegeixes un cartellet en el qual posa «decoració arbre» i quan obres la caixa, t’apareix una ovella de fang que vas fer amb 5 anys. Figures de totes les mides i colors. Mal pintades, trencades i tunejades. Res té les proporcions adequades i és absolutament imperfecte i delirant. Fa un parell d’anys que s’han sumat a la festa els meus nebots i no m’estranyaria gens, que en el nostre pessebre, el nen Jesús fos un «superzing». A casa meva sempre ha sigut un «gremlin», però és clar, canvien els referents i als meus nebots no els acaba d’agradar. Està bé. Guardem el Guizmo a l’entresolat i esperem que els nostres descendents el trobin algun dia, s’emocionin al descobrir-ho i el col·loquin on ells creguin convenient. El Nadal ha canviat. I és natural. No podem mantenir-ho tot com fa dos mil anys. El pessebre de l’ajuntament de Barcelona és el més realista de tots els temps. Perquè el Nadal no té res de real. Ens l’inventem. I és bo que sigui així, perquè si ho pensem bé, no hi ha qui se’l cregui.