Una granada

Algú va llançar una granada en un centre d’acolliment de menors a Madrid. El mateix que Vox va utilitzar per guanyar vots encoratjant la xenofòbia. Totes les línies d’investigació estan obertes. Es po tractar d’un atac ultra. Un més.

L’única veritat és la d’un centre de menors absolutament al límit, amb els seus empleats exhaustos de tanta impotència i centenars d’adolescents vivint en un polvorí. La situació s’ha d’abordar de forma urgent, però el debat ha de ser serè i lliure de qualsevol demagògia. L’arribada de menors no acompanyats ha tensat el sistema d’acollida d’una manera insuportable. Només una petita part dels nouvinguts cau en la delinqüència. Però generen por, també preocupació en la població estrangera, les seves vides ja són massa precàries per afegir-hi un extra de rebuig social. A la fi, només són menors que arrosseguen infàncies de misèria i que s’han jugat la vida per perseguir un somni. Necessiten acompanyament, no una catifa per ocultar-los. Menys encara una diana als seus caps. La ultradreta s’alimenta, devora tot el que fem malament. I després defeca odi.