Svalbard

Svalbard és un conjunt d’illes que es troben més amunt de Groenlàndia. Les agències les venen bé: pertanyen a Noruega i és la zona poblada que està més al nord del món. Hi està prohibit néixer i morir, és obligat portar-hi arma, s'hi veuen aurores boreals i hi ha el banc de llavors més gran del món. El que no s'explica tant és que també és on es nota més el canvi climàtic.

Vaig anar-hi fa dos mesos. No només era impactant veure com les poques tombes del cementiri estan sortint a la superfície pel desglaç del permagel –la capa de sòl que es manté per sota del punt de congelació de l’aigua–, sinó també els efectes de les allaus, les cases desplaçades, els accidents i la presència d’óssos polars que busquen menjar a les zones habitades.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

S’hi afegeix l’interès que està despertant la zona als diferents governs del món. Les noves rutes marítimes creades pel desgel a l’Àrtic està fent créixer la presència de vaixells dels Estats Units, el Canadà o Rússia. Es calcula que a sota del sòl hi ha més de 47 bilions de metres cúbics de gas natural i 90.000 milions de barrils de petroli. I per això les noves possibilitats d’extracció de recursos estan provocant ja una nova guerra freda a l’Àrtic. Es vigilen entre ells.

A la cimera que aquesta setmana ha començat a Madrid se n’hauria de parlar. Hi hem vist diferents caps d’Estat assumint que el nou plantejament passa per afegir ‘ulleres climàtiques’ a totes les àrees dels governs. Però això també hauria d’implicar la renúncia a la relació de dominació dels governs cap a la gent i el paisatge. Svalbard ho expressa molt bé. És un doble símbol: resisteix la desfeta però també a la desigualtat. I és que el desgel no el podem entendre només com una transformació, sinó també com expressió de la desigualtat. La sequedat accentúa les diferències entre els rics i els pobres, entre els que viuen a Svalbard i els vaixells de Rússia o els Estats Units que els envolten. Va d'això també la cimera de Madrid, de com som carronya i de com volem deixar de ser-ho. ¿Ho entendran?