L'embolic nadalenc

Vagi per endavant que no em desagrada el Nadal. M’agrada regalar i que em regalin, em semblen precioses les il·luminacions dels carrers i no detesto la meva família i diria que ells tampoc em detesten a mi. És més, ens estimem i disfrutem mútuament de la nostra companyia. Trobem a faltar junts els absents, però de moment no em passo el Nadal alcoholitzada, ni deprimida, ni absent ni pensant que és l’època més trista de l’any.

Malgrat tot,m’avorreix  tot aquest embolic. No suporto aquesta sensaciód’espiral boja en què ens sumim quan s’acosta el Dia d’Acció de Gràcies, una celebració que no és nostra i que ara ja marca el nostre calendari, igual que el Black Friday i el Ciber Monday —orgies del consumisme— que després segueixen el nostre pont de la Constitució i la Immaculada i la bogeria de la setmana ‘abans de’, que en realitat dura tres setmanes i són tres bogeries diferents: ’abans de Nadal’, ‘abans de Cap d’Any’ i ‘abans de Reis’.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

No suporto haver de fer les coses només perquè toquen, tot i que no en tingui ganes o tot i que no siguin oportunes. No suporto pensar que potser els altres senten el mateix amb mi. No suporto haver de fer regals, organitzar tiberis i estar contenta perquè sítiberis. No suporto el bonisme cursi que acompanya el Nadal més enllà de l’edat infantil. No suporto les pel·lícules nadalenques que insisteixen en tot l’anterior. Cada vegada em diverteixen més els qui s’atreveixen a provocar jugant a la contra. Ric, per exemple, amb una cançó del grup danès Leæther Strip titulada ‘It happened on Christmas Day’ en què, amb una veu sinistra i cavernosa se’ns explica un cas d’adulteri i venjança sagnant ocorregut en una gèlida jornada nadalenca.

Tot i que, per no deixar de ser contradictòria, m’encanten els contes de fantasmes nadalencs que la tradició anglosaxona ha regalat al món. Tots els anys revisitomíster Scrooge i els seus tres fantasmes. I tots els anys em pregunto com m’aniria si fos jo la protagonista del conte. I sempre em sento alleujada al comprovar que no.