03 juny 2020

Anar al contingut

Les conseqüències del Black Friday

Intoxicació

Maria Jose Lopez

Intoxicació

Josep-Francesc Valls

El 'divendres negre' només ha servit per traslladar compres d'un període a un altre de l'any i ha ferit de mort les tradicionals rebaixes del gener

Per a aquest viatge no es necessitaven alforges. Prop de 10 anys de Black Friday deixen un balanç bastant pobre al nostre país. A favor s’ha d’anotar l’impuls definitiu de l’e-commerce. Amb prou feines despuntava i aquests dies de finals de novembre s’han convertit en la punta de llança per propagar el comerç en la xarxa al llarg de l’any. Des d’aleshores, el creixement del comerç electrònic s’ha anat compassant fins a superar lleugerament la mitjana europea (12% anual, Eurostat, 2018). Arran d’això, els comerciants saben que fora de l’‘online’ queda poca vida. En contra, ha accelerat el debilitament del ‘retail’, que el desembre del 2018 mostrava una caiguda de l’1,2%, malgrat la consistent recuperació experimentada des del 2013. A més, no ha ajudat a incrementar les compres globals per habitant. Ni a confiar que els preus reflecteixin el valor del que s’ofereix; ni a millorar-los. Els marges comercials, per tant, se’n ressenten. Molt més, entre els petits i mitjans.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El Black Friday només ha servit per traslladar compres d’un període a un altre de l’any. Ha ferit de mort les tradicionals rebaixes del gener a canvi d’ampliar el període nadalenc avançant-lo unes quantes setmanes. Les festes més consumistes de l’any comencen un divendres de novembre a cavall de promocions i descomptes i acaben quan aquests decauen. Entre els europeus, els espanyols i els italians seran els que més comprin el dia d’avui, segons diverses previsions més o menys interessades. D’acord amb la quantitat d’‘email marketing’ que he rebut, les prediccions es compliran.

Preus reals i ficticis

El 2012, les ‘marketplaces’ Amazon, Ebay i d’altres es van llançar a Europa a emular el Black Friday nord-americà, aprofitant que el Govern espanyol liberalitzava el sector de la distribució contra el petit i mitjà comerç. El seu objectiu consistia a obrir massivament la venda ‘online’, sobretot en l’àmbit de l’electrònica. La parafernàlia de descomptes va preparar el camí. Si al principi aquests es traduïen en preus semblants als de les rebaixes de final de temporada, davant l’excitació consumista, moltes empreses van inflar els preus per aparentar més reduccions. De l’electrònica es va ampliar a la roba, als automòbils, a les joies, a tots els productes i serveis. D’aquesta manera, el Black Friday s’ha convertit en un pandemònium d’incitació al consum.

Com que els consumidors han après molt en els 20 anys de ‘low cost’, saben quan, on, el canal, el moment i a quin preu comprar. Si aquests dies els ofereixen preus més barats, tot i que estarien disposats a pagar més car, s’abalancen sobre l’oferta i se l’emporten. AECOC adverteix que el fenomen toca sostre. Continuarà sent avui la jornada de més vendes de l’any, però el seu volum resultarà molt semblant (AECOC, 2019). Alibaba ja pensa a afegir o substituir el Black Friday pel Guannggun Jie, el Dia del Solter, i avançar les festes del Nadal occidental a l’11 de novembre.

En el camí, una nova envestida als petits i mitjans. ¿Valia la pena? La innovació i la modernitat han arribat intoxicades.

Temes: Black friday