Un taula on no asseure's (de moment)

El manual d’instruccions sobre com muntar una taula de negociació sobre el conflicte polític català que ERC ha fet arribar en forma d’examen a Pedro SánchezPedro Sánchez per facilitar la seva investidura és un veritable trencaclosques per al president en funcions. Com en els mobles d’IKEA els passos a seguir estan impresos en dibuixets senzillss: reconeixement de l’existència d’un problema, negociació entre iguals, és a dir, entre governs; un calendari concret, que es pugui parlar de tot i garanties de compliment del que s’acordi. No obstant, com passa en el món real, quan els mobles arriben a casa, allà va el pobre Sánchez, en una mà el tornavís i en l’altra el martell, sense saber per on començar.

Situats en el pla més optimista,pot ser que la taula es faci realitat; una altra cosa és que el muntatge estigui prou ben fet persuportar el pesdels colzes dels comensals. Tot apunta al contrari. Amb uneseleccions pròximes a Catalunyaque obligaran ERC a mantenir el to alt per competir amb JxCat pel vot sobiranista, líders independentistes a la presó, la dreta colpejant el fetge socialista per entaular conversa amb el sobiranisme, el mateix PSOE dividit sobre la qüestió i tants elements de distorsió com hi vulguem afegir, és plausible imaginar quela taula s’esfondra amb estrèpitquan arriba l’aperitiu i s’omplen per primera vegada les copes. Així que, sabent que presideix el menjador un atuell tan delicat, s’hauria d’advertir els convocats que la taula forma part de moment de la categoria del veure però no tocar.

Podrien asseure-s’hi, sí. Però sense els colzes col·locats al tauler, alleujant el pes de la cristalleria i sense servir cap tipus de vianda. ¿Per què fer-ho llavors? Doncs simplement per provar que la taula existeix i que s’hi poden reuniral voltant. La trobada, per no arriscar, hauria de ser breu. El temps just per prendre un sol acord: l’àpat de la negociació es començarà a servir en una altra taula i amb altres convidats.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En aquesta altra taula, més sòlida per menys exigida,no hi hauria governants ni càrrecs de partits. Només persones amb coneixements, capaços d’actuar amb independència i amplitud de mires, i de diferents sensibilitats i procedències desbrossant per un període limitat de temps –¿sis mesos? – les múltiples possibilitats que hi ha per a la solució del conflicte. Donant-los forma, prescrivint-ne les més raonables i, finalitzat l’encàrrec, elevant les conclusions als que havien encarregat la tasca.  Un treball que podria portar per títol, si no fos perquè la fórmula està gastada, alguna cosa com ‘El llibre blanc per a la solució del conflicte català’.

Començar per aquí permetria complir, en aquesta primera fase, totes les condicions que imposa ERC: immediatesa, reconeixement del problema, calendari, seguiment dels acords i negociació entre iguals (ja que l’encàrrec seria fet pels dos governs). I hi hauria temps perquè l’altra taula, en què s’ha de decidir en lloc de proposar, rebés uns punts de soldadura que, sense ser garantia per mantenir-se en peus, li permetessin suportar els envits de les discussions més agres. Una cosa que ara és impossible.