El secret de Barcelona

Hi ha dues maneres d’entendre la cultura. La dels creadors o artistes i la dels gestors i els planificadors. De la Renaixença fins no fa gaire, el secret de Barcelona ha estat la prevalença dels creadors. En els últims decennis, una boira gestora i administradora cada cop més espessa cobreix el secret de Barcelona i el condemna a les catacumbes. L’avenç de la cultura de la reproducció i el negoci de l’entreteniment contribueixen al capgirament de paràmetres i a l’espessor del paisatge. No ens hem de queixar de l’aposta dels vuitanta per bastir un parc homologable de grans equipaments perquè dúiem retard i eren, són, del tot imprescindibles. En tot cas, la queixa prové de les limitacions pressupostàries de l’aposta i encara més d’haver donat per entès que esdevindrien capdavanters i irradiarien com a referents. No ha estat així. Els grans equipaments de capitalitat sobreviuen amb decòrum però no marquen pautes. Substitueixen la innovació per una pàtina de modernitat d’un interès relatiu. Esperit de gestor-funcionari autosuficient que bandeja els creadors en comptes de posar-se al seu servei.

En cultura, i en art, val el principi general de l’economia segons el qual si no ets capaç d’exportar, si els teus productes no interessen els mercats exteriors, acabaràs per lamentar que les produccions externes envaeixin el teu. Això ens passa en tos els camps, del teatre a les exposicions o la literatura, que som més que res un aparador del que es cou a fora. En aquest duríssim context competitiu, l’única fórmula per no quedar cada cop més arraconat és l’aposta pel risc, l’estímul dels creadors, la seva entronització, no la utilització dels més dòcils a fi de perpetuar l’hegemonia dels gestors.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Cal recuperar Barcelona com a ciutat d’art, com a seu d’allò que bull i no del que es limita a un xup-xup autosatisfet. No hi ha cap secret, cap més secret que focalitzar el secret de Barcelona i escampar les boires del seu voltant abans que el facin del tot invisible.