La monarquia davant l'FBI

Les monarquies segueixen allunyades de la realitat, no aconsegueixen comprendre la ciutadania. Encara que s’hi esforcin sempre hi ha algun tret que les delata, recordem aquell «ho lamento molt, no tornarà a succeir» del nostre Rei emèrit o els escàndols de corrupció d’Urdangarin. En aquesta ocasió li ha tocat el torn a la monarquia britànica, representada en la figura del príncep Andreu. En aquesta ocasió el detonador ha sigut la realització d’una entrevista televisiva que tenia com a principal objectiu netejar la seva imatge davant dels que l’acusen de ser un abusador sexual en connivència amb Jeffrey Epstein.

Sens dubte la seva entrevista a la BBC va ser un fracàs estrepitós de la política de comunicació del príncep Andreu. A l’entrevista, va demostrar la seva absència d’empatia amb les víctimes i, per tant, de la realitat paral·lela en la qual viu l’anyenca aristocràcia europea, i fins i tot li va semblar honorable no trencar les seves relacions amb Epstein malgrat conèixer tots els seus excessos.

És tal la distància amb la realitat que el protagonista en va sortir fins i tot satisfet. I no va ser fins que diversos importants patrocinadors del seu projecte empresarial Pitch@Palace, com KPMG, Standard Chatered o British Telecom, li van retirar el seu recolzament que es va adonar del seu error. Una mica més tard, Buckingham anunciava la retirada de la vida pública del príncep Andreu. La catàstrofe era ja un fet.

A partir d’aquí, el ciutadà Andrés d’Anglaterra haurà d’enfrontar-se a les possibles citacions i demandes que puguin fer-li arribar els advocats que porten les víctimes d’Epstein. Els pròxims passos poden portar-lo bé a una investigació per la via penal per conspiració deliberada amb Epstein o per la via civil si la víctima ho considera oportú. 

Sense sentiment de culpa 

A partir d’aquí caldrà esperar com es desenvolupen els esdeveniments. En tot cas, el que resulta realment cridaner és l’absència de sentiment de culpa o retracte per unes accions que, en consciència, el príncep no considerava èticament qüestionables. No va trencar la seva amistat amb Epstein, per allò que tots hem sentit alguna vegada en situacions on es posa en qüestió la violència de gènere, l’abús, etc.: «Bé, bé, aquesta és la seva versió».

Notícies relacionades

El príncep Andreu dimiteix de les seves funcions públiques pel 'cas Epstein'

¿Per què es protegeix els fumadors?

Aquesta camaraderia tan masculina s’uneix, en aquesta ocasió, amb el sentiment d’impunitat del qual es creuen en possessió els nobles encara existents per als quals el dret de cuixa i la seva inviolabilitat personal continuen estant encara vigents. Per sort, sembla que la cosa ja no està tan clara.

Diu la premsa britànica que la monarquia tremola davant d’aquest escàndol. També ho van dir aquí quan la monarquia va ser tocada per la corrupció. En pocs dies, no obstant, les famílies reials tornaran a ser notícia pels seus casaments, batejos i comunions, pels seus modelets i grans paraules i no per uns escàndols que continuen ocults en la majoria dels casos. Així que continuen, probablement, tocats, però no enfonsats.