Anar al contingut
Ilustration, general view of Croatia Team during the Presentation of the Davis Cup by Rakuten Madrid Finals 2019 tenis tournament celebrated at Caja Magica on November 18, 2019, in Madrid, Spain.

Oscar J. Barroso / AFP7 / Europa (Oscar J. Barroso / AFP7 / Europa)

Una Copa Davis 'afterhours'

Jaume Pujol-Galceran

Dels països participants en aquesta Copa Davis, Rússia s'ha presentat sense Medvedev; Alemanya, sense Zverev; Croàcia sense Cilic; l'Argentina sense Del Potro, i el Japó, sense Nishikori.

La nova Copa Davis de Gerard Piqué ja té la seva primera fita per a la Viquipèdia, tot i que segur que no és el que desitjaria el defensa del Barça. El rècord del partit que més tard ha acabat en els 108 anys de la competició. Un doble que els EUA i Itàlia van començar a jugar a la 01.50 de la matinada de dijous a la Caja Mágica i va finalitzar a les 4.05 amb victòria nord-americana.

Horari d’’afterhours’, amb nens aplegapilotes a la pista, que bé podria denunciar-se per explotació infantil, i una llotja buida d’autoritats i responsables, tots a les seves cases o descansant a l’hotel.

No és aquesta la millor carta de presentació de les Davis Cup by Rakuten Finals. Els horaris de discoteca, obligats per jornades de doble sessió, maratonianes moltes, estan ficats amb calçador perquè només es té una setmana per a aquest torneig exprés. Tampoc les grades, a excepció de quan juga Espanya i Nadal, estan a vessar. En el debut de Djokovic a la central no hi havia més de mil persones. La revolució de la nova Copa Davis no ha començat bé.

La idea d’aquest Mundial del tennis que somiava Piqué no és tan fàcil d’implantar en un esport tan individual. Possiblement la Copa Davis estava estancada i el model havia perdut espurna. Això diuen. És cert que el canvi no ha sigut el primer lífting que s’ha fet a la idea que Dwigth Filley Davis va posar en marxa amb un grup d’estudiants a Boston el 1900. El tennis professional feia temps que demanava canvis. Els jugadors es queixaven d’un sobreesforç esportiu que trencava el seu calendari.

Sota aquestes crítiques, amb unes federacions sense poder sobre els seus jugadors i una Federació Internacional poc imaginativa per donar brillantor a la seva millor joia va néixer el 16 d’agost del 2018 a Orlando la nova Copa Davis, a la qual només li queda el nom i l’enciamera de record.

La idea d’ajuntar els millors equips en una seu, sota una mateixa superfície, amb partits a tres sets i amb totes les estrelles era el pla perfecte que va vendre Kosmos. Però la realitat és una altra de diferent.

Una dada significativa. Dels top 10 que fa uns mesos van participar en les mateixes pistes en el Masters 1000 de Madrid, només hi ha en aquesta Copa Davis Nadal (juga a casa i no podia fallar), Djokovic, que Piqué va convèncer a última hora, i Fabio Fognini. Dels països participants en aquesta Copa Davis, Rússia s’ha presentat sense Medvedev; Alemanya, sense Zverev; Croàcia sense Cilic; l’Argentina sense Del Potro, i el Japó, sense Nishikori.

Absències que no ajuden a justificar la reforma de la Copa Davis, malgrat que els seus defensors demanen temps per millorar un producte que l’ITF ha entregat per 3.000 milions de dòlars a Kosmos per als pròxims 25 anys.

Temps tenen per millorar i haurien de pensar ja en canvis dràstics per a la pròxima edició, més importants que avançar mitja hora l’inici dels partits com ha decidit aquest dimecres Albert Costa, director del torneig. Un pedaç que no assegura que encara es puguin tornar a veure a la Caja Mágica, i de matinada, una pista amb a penes un centenar d’aficionats i nens recollint pilotes a jugadors que es repartiran 18 milions de dòlars en premis.