Editorial

Crida al diàleg de Foment

La patronal catalana reclama consens tant a Catalunya com en la futura política econòmica

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp50974102 eco foment191118222241

zentauroepp50974102 eco foment191118222241 / FERRAN NADEU

En el sopar anual de Foment, el president de l’entitat, Josep Sánchez Llibre, va poder posar com a exemple la capacitat dels sindicats i patronals catalans d’asseure’s a la mateixa taula per reclamar «estabilitat política, econòmica i social» per a Catalunya, i va reclamar un esperit similar al Govern espanyol i la Generalitat.

L’acte d’ahir a la nit, i els contactes que continuarà mantenint la ministra d’Economia en funcions, Nadia Calviño, hauran sigut la primera ronda de contactes directes entre els responsables de la política econòmica d’un Govern del PSOE i Unides Podem i els sectors empresarials. Lluny d’alguns discursos alarmistes, Sánchez Llibre es va felicitar pel ràpid anunci d’un Govern de coalició després de mesos d’incertesa. Des de l’oferta de «diàleg i consens», sí que va llançar alguns tocs d’atenció des del punt de vista de la patronal: la necessitat de mimar els generadors de riquesa, els riscos d’una pressió fiscal més gran sobre l’economia productiva en un moment de desacceleració, reconeixent la necessitat d’aportar més recursos als comptes públics buscant-los en els sectors fiscalment opacs, i la crida a no fer marxa enrere en algunes reformes, cosa que s’entreveu més incompatible amb les promeses de revertir els aspectes més durs de la reforma laboral.

Notícies relacionades

Més contundent va ser el toc d’atenció dirigit als responsables del bloqueig polític a Catalunya. I encara més als qui enarboren el lema d’«independència o barbàrie». Que els representants de l’empresariat alcin la veu contra els qui declaren obertament que volen perjudicar l’economia és esperable. Que es vegin obligats a reclamar a les autoritats «una resposta ràpida i eficient» a aquestes accions de boicot és lamentable.         

La convocatòria de l’empresariat podria haver-se convertit en un primer espai de trobada. Una cosa que ahir va semblar ser molt més lluny si s’atén el duel protocol·lari que va acabar amb l’absència del president Torra que escoltant les paraules, que haurien de marcar el camí a a seguir, dels que sí que van acudir a la cita.