Argot polític

'Fartum' del 'momentum'

Entre els múltiples estralls causats pel procés, podem comptar la importació massiva d'aquest terme propi de la informació política als EUA

1
Es llegeix en minuts
'Fartum' del 'momentum'

Alex Recolons

«El ‘momentum’ d’anar-se’n». «Un ‘momentum’ clau». «Després del ‘momentum’». «L’ANC posa les bases teòriques per al ‘momentum’ de Quim Torra»... Entre els múltiples estralls causats pel procés ja podem comptar la importació massiva, pel broc gros i sense gaire finor,d’un terme en circulació en l’argot de la informació política als Estats Units. El ‘momentum’.

Però resulta que allà utilitzen els llatinismes (‘subpoena’, ‘media’) amb no menys pompositat i profusió, però també amb més encert que nosaltres. Per no parlar del respecte a les lleis... de la física.

A les campanyes polítiques dels EUA, ja s’ha convertit en tòpic dir que un candidat ‘is gaining momentum’ quan pren impuls, agafa força, s’accelera... Un moviment polític disfruta del seu ‘political momentum’ (impuls), quan està en ratxa. Com Miquel Iceta quan cantava ‘Don’t stop me now’, aquest gran himne al ‘momentum’, i se sentia com un coet rumb a Mart. El periodisme i la ciència política van agafar l’expressió de la física. El ‘momentum’, per simplificar i sense passar de la mecànica clàssica, és la quantitat de moviment. El producte de la massa per la velocitat. És a dir, una ploma quieta no té ‘momentum’. Una ploma a 100 per hora té una mica de ‘momentum’. Un camió de 10 tones aparcat no té ‘momentum’. Aquest camió, a 120 per hora, té un ‘momentum’ de la llet.

Notícies relacionades

Així que no confonguem el moment de parar-se i pensar dues vegades què fer (aquest sí que és el moment d’ERC) amb el ‘momentum’. Perquè, si topes amb algú que el té, el que passa és que t’atropella (un tsunami, o Vox, sí que tenen ‘momentum’).

Però afegir-li a un moment clau un -um perquè quedi més ‘serium’ és una tonteria com una ‘domus’. Per no dir que em té fins al ‘moñum’. Cridaria «no és el ‘momentum’, ‘estupidum’» si aquesta fórmula (en les seves infinites variants, igualment ofensives per al lector: és l’economia, estúpid; és la termodinàmica, estúpid; és la ciàtica, estúpid) comparteix amb el ‘momentum’ el meu pòdium de titulars per desterrar.