El punt nou

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van rubricar dimarts en temps rècord el que no van aconseguir en mesos: un preacord per a un Govern de coalició progressista que acabi amb el bloqueig on hi ha sumida la política espanyola. Era segurament l’única opció per a tots dos i un començament al qual caldrà sumar necessàriament altres partits, una tasca no exempta de dificultats. Potser ara tots tenen més consciència del cansament de la ciutadania i del risc de mantenir més temps l’embarcació a mercè de l’onatge d’unaextrema dretaque ha sigut la veritable triomfadora de la repetició electoral.

Deldocument de 10 puntsque van segellar al Congrés, entre agraïments de generositat, hi ha un punt tan rellevant com delicat: el número nou, Catalunya. El conflicte polític, per bona disposició, que es tingui serà la prova de foc del tàndem PSOE-UP i la seva gestió requerirà un treball fi d’orfebreria. En les negociacions d’estiu, Iglesias es va oferir a posar per escrit la seva lleialtat davant d’aquesta qüestió tan sensible i assumir l’estratègia socialista. Però no se’n van fiar. Ara, després del 10-N i la sentència del procés, han consensuat garantir la convivència, fomentar el diàleg i buscar fórmulesd’entesa i trobada dins de la Constitució.

L’independentisme creu que és insuficient. No obstant, una part del món sobiranista reconeix en privat que un Executiu progressista serà el més procliu al diàleg, tot i que sigui dins de la llei. Segons sondejos del Gesop, els ciutadans creuen que el PSOE de Sánchez és el partit que millor pot gestionar el conflicte català, seguit a distància de Pablo Iglesias. La seva aliança, tot i que parteixen de posicions allunyades sobre Catalunya, no té per què ser incompatible amb unaaproximació intel·ligent a l’assumpte territorial.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En campanya, Sánchez va endurir el to amb l’independentisme i en reiterades ocasions el va qualificar de procés naufragat. Però l’aritmètica que deixa el 10-N és complexa. Un acostament a Cs sembla improbable, de manera que aconseguir la investidura passa peraconseguir almenys l’abstenció d’ERCen segona votació.

Els republicans van mostrar la seva disposició al juliol i ahir van escriure la seva carta als Reis aldemanar una taula de negociació política.La seva posició és un «‘no’ d’entrada» que pot canviar si perceben gestos. Tornar a l’acord de Pedralbes és com somiar despert en aquest moment, però ERC exigirà almenys alguna concreció –no només promeses de diàleg– que permeti explicar a les seves bases una hipotètica abstenció. Celebren congrés abans de Nadal i hauran de justificar qualsevol decisió. Al si de la formació també existeix cert consens entorn de la necessitat de reprendre les converses amb Madrid, però JxCat provarà de dinamitar qualsevol ombra d’acord. Des del PSOE recorden que els republicans hauran de justificar un «no» que els situï al costat de Vox o PP. Sens dubte el marc negociador és estret, molt més després de les repetició electoral.