29 febr 2020

Anar al contingut

Dues mirades

Fuck Vox

JOHANNES EISELE

Quan ningú li obligava, l'artista ha alçat la veu contra aquest embrió de totalitarisme hereu del falangisme més ranci i més pistoler

Podria haver callat perquè ningú li va demanar que es mullés. Tants d’altres n'hi ha que no han dit res o que han fet servir eufemismes per no parlar estrictament de feixisme o de franquisme. Però ella, no. Rosalía, quan ningú no l'obligava, ha alçat la veu contra aquest embrió de totalitarisme que no beu només de la xenofòbia, el masclisme o l’homofòbia, que no s’alimenta només dels sucs gàstrics pudents de la serp europea, sinó que és hereu –en el llenguatge, en les formes, en les devocions– del falangisme més tronat i més pistoler.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Abascal es va omplir la boca amb arengues, explícites o implícites, que provenen de les JONS i del concepte (el més feixista de tots) de la suposada igualtat de les classes socials a partir de la pertinença a una sola pàtria, més enllà de la confrontació social atiada pel marxisme. Això és molt vell, però és el que tenim sobre la taula. Quan Vox retreu a Rosalía el seu «Fuck Vox», torna de fet a Ledesma Ramos: «No os dejéis arrancar, obreros, vuestro carácter nacional de españoles, porque es lo que ha de salvaros». A diferència de tants altres, la cantant ha entès que els feixistes no són antagonistes o adversaris, sinó enemics.