Veure per creure

Pedro Sánchez i Pablo Iglesias s’han posat d’acord en poc més de 24 hores per negociar un Govern de coalició. No en coneixem encara tots els detalls, perquè ni en la seva compareixença van admetre preguntes ni el document firmat conté més enllà de generalitats. Crec que Espanya necessita un Govern, si pot ser estable, i que actuï cada dia amb aquesta combinació d’urgència i necessitat d’evitar mals majors que han transmès ara el PSOE i Unides Podem. No obstant, convé recordar el que hem hagut de patir perquè dos polítics deixin de banda els seus egos i les seves ambicions partidistes i pensin en el que pot ser millor per als ciutadans.

Vam veure amb impotència com corria el temps com un llamp cap a la repetició electoral, enmig de baralles desbordants de testosterona, més pròpies d’adolescents amb acne que de dirigents responsables. Vam veure com el candidat socialista ens deia compungit en ‘prime time’ que amb membres d’Unides Podem en ministeris importants no hauria pogut dormir en tota la legislatura. «Ni jo ni el 95% dels espanyols», va emfatitzar Sánchez. Es veu que ara ja està aclucant els ulls o que ha decidit que no hi ha res que no es pugui superar amb una bona dosi d’Orfidals. No ha dit què proposa perquè el 95% dels espanyols puguin dormir també d’una tirada a partir d’ara.

Després hi ha Pablo Iglesias, que fa molt pocs dies assegurava a la Cadena SER que una negociació no es pot fer «en hores». Va afegir que en el futur no acceptaria un diàleg que no durés, almenys, «unes setmanes». Bé, doncs ja no. Han fet falta molt poques hores per erigir-se en vicepresident.

Notícies relacionades

Esplugues és Úniques

¿I qui guanyarà el festival d’Eurovisió?

Poden al·legar en la seva defensa que el brutal creixement de Vox en les eleccions obliga a actuar, a no donar ales una altra vegada a la impotència i el desencant social. No obstant, seria llavors oportú que els socialistes expliquessin per què José Luis Ábalos es va encarar a un periodista aquest mateix dilluns per vantar-se que el PSOE sí que havia frenat la ultradreta. La seva supèrbia va ser difícil d’entendre, malgrat que va explicar que es referia al fet que la dreta no ha aconseguit sumar. Home, no ho sé, si no els preocupa l’ascens de Vox ho dissimulen de meravella.

En tot cas, benvinguts siguin els acords polítics en aquest país. Sobretot, si la pròxima vegada es produeix sense que hàgim de gastar 200 milions d’euros per repetir les eleccions. Fora d’això, seria interessant que el futur president, Pedro Sánchez, alegri aquesta cara quan diu que l’acord amb Iglesias és «molt il·lusionant». Veure la seva escassa convicció a l’hora de fer-se la foto convida a moltes coses, però no precisament a dormir com un soc.