11 d’ag 2020

Anar al contingut

La gestió dels resultats

I ara ¿què?

MIGUEL LORENZO

I ara ¿què?

Rosa Paz

És a Pedro Sánchez a qui correspon de nou buscar aliances per a la seva investidura i per a aquest Govern estable que vol conformar i que el país necessita

Els resultats electorals han vingut a demostrar que la repetició de les eleccions no ha sigut una bona idea per al PSOE. No només pel dramàtic ascens de la ultradreta, dolent per a tothom, sinó perquè l’esquerra, que continua sumant més escons que la dreta, ha sortit debilitada davant les posicions que va aconseguir el 28 d’abril, 166 escons llavors, 158 ara. Les possibilitats que Pedro Sánchez sigui investit president i que es formi un Govern estable són, per tant, més o menys les mateixes, o pitjors, que les que hi havia al juliol i al setembre i poden continuar depenent de l’abstenció d’ERC.

Els resultats, a més, s’han de mesurar també respecte a les expectatives que tenia cadascú i quan a Moncloa van preferir tornar a les urnes abans que conformar un Govern de coalició amb Unides Podem ho van fer pensant que en una segona convocatòria reforçarien la seva posició. Així ho deien els sondejos que manejaven l’estiu passat i que auguraven per al PSOE entre 140 i 150 escons. L’enquesta electoral del CIS de Tezanos, coneguda el 29 d’octubre, també vaticinava un resultat semblant (entre 133 i 150 diputats), molt lluny del que finalment ha obtingut. Aquest resultat hauria permès a Sánchez negociar des d’una fortalesa més gran amb la formació de Pablo Iglesias i no haver de dependre del recolzament directe o indirecte dels independentistes catalans. Hi havia a més la possibilitat que Ciutadans canviés de posició, i semblava disposat a fer-ho, però el seu resultat electoral –10 escons– el relega a la insignificança.

Tampoc ha afavorit a les expectatives de Sánchez la reacció a Catalunya a la sentència del procés ni la retransmissió en directe dels violents disturbis que es van produir durant la primera setmana a Barcelona, perquè en aquest ambient molts votants de la resta d’Espanya no han acabat d’entendre la seva posició de contenció davant les mesures extraordinàries que exigia la dreta, ni ha quedat clar en el discurs del candidat socialista si mantenia també la mà oberta al diàleg per quan les coses es calmin. En qualsevol cas, Catalunya no dona vots a l’esquerra mentre engreixa el sac de la dreta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El PSOE ha tornat a ser, amb tot, el partit més votat a gran distància de la segona força, el PP, i, per tant, és a Pedro Sánchez a qui correspon de nou buscar aliances per a la seva investidura i per a aquest Govern estable que vol conformar i que el país necessita. No ha aconseguit que els votants, molts d’enfadats per la nova convocatòria electoral, li donessin aquest recolzament més clar que va demanar per poder espavilar-se amb les mans més lliures. La fragmentació política es manté i els electors no han reforçat, com alguns gurus electorals pensaven, el bipartidisme. Així que en aquesta ocasió, si vol evitar unes terceres eleccions que podrien ser suïcides per a ell i per a tota l’esquerra, haurà d’administrar els resultats amb més eficàcia que el 28-A i buscar la manera de segellar aliances sòlides. Una tasca a què hauran de contribuir també els altres partits.