La boira antiga i gelada del 10-N

Una boira gelada descendeix sobre el diumenge electoral. La boira ve des de molt lluny en el temps i va molt més enllà en l’espai. S’estén per tot Occident. És la reverberació tòxica d’una edat torturada. Un instint pretèrit i immortal.

L’ocàs de l’imperi i la decadència industrial espesseixen la boira. La por d’una globalització abstrusa empeny la massa vulnerable i acrítica cap a les goles de la bèstia. La boira és ja una cortina viscosa: la depauperació de les classes populars, l’avaria de l’ascensor social, la disputa entre nacionals pobres i immigrants pobres per unsserveis públics minvants..., i a la vorera de davant, l’enriquiment apoteòsic de les elits extractives, en expressió dels economistes Acemoglu i Robinson.

La intel·ligència troba raons per al pessimisme, amb permís de Gramsci. La boira cau sobre un país fatigat, emprenyat, capaç de... Quatre eleccions generals en quatre anys, l’última d’aquestes evitable si l’esquerra hagués anteposat el seu compromís electoral a la ludopatia. El desafiament independentista incendia els carrers de Barcelona.

Somnis humits

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Els fats demoscòpics són adversos a Espanya. L’amenaça de l’extrema dreta i el probable estancament dels blocs coagulen la boira. Sembla ja engrut. Catalunya és presa d’una paràlisi institucional fins i tot més prolongada i aguda. El despertar del nacionalisme a la violència suscita condescendència institucional. La triple dreta inspira somnis humits a Waterloo al demanar la il·legalització de l’independentisme. Puigdemont és ell i la seva circumstància: com pitjor millor.

L’exdiputat Campuzano, un independentista serè depurat per Puigdemont, també recorre a Gramsci. Apel·la a l’optimisme de la voluntat a la recerca d’unitat entre catalans. L’ampli consens social entorn del catalanisme va ser dinamitat pelsecessionisme unilateral. Aquest no només va violar les lleis, també un pacte comunal no escrit. Ningú ha fet autocrítica. Sense aquesta, la reconstrucció de la unitat és només un somni bromós.