Anar al contingut

Editorial

Trump, contra el futur del planeta

Els EUA entren en col·lisió contra l'Acord de París, però massa països eludeixen els seus compromisos

El Periódico

Trump, contra el futur del planeta

L’Acord de París contra el canvi climàtic va substituir el Protocol de Kyoto i va venir a representar un indici d’esperança en la lluita contra les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per tres raons bàsiques. Va ser firmat per gairebé tots els països, incloses les més grans i contaminants potències econòmiques –com la Xina i els Estats Units–, va establir uns paràmetres clars per evitar que la temperatura del planeta superés l’any 2100 els 2 graus de diferència respecte als nivells preindustrials, i va ser ratificat amb gran celeritat, tot just un any després de la firma. Just ara es fan tres anys de la ratificació de l’acord per l’Administració d’Obama, una de les seves últimes mesures. 

Una de les principals promeses de Donald Trump, en una campanya que va estar jalonada per nombroses referències al canvi climàtic com «una farsa», va ser arremetre contra els compromisos ambientals nord-americans. El nou president ja va qualificar al seu dia l’Acord de París com a «debilitant, desavantatjós i injust» i en va anunciar la retirada dels Estats Units, una amenaça que ara s’ha convertit en realitat i que entrarà en vigor just l’endemà de l’elecció del nou president, el 2020.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

No és cap sorpresa, doncs, perquè, entre altres coses, la política de Trump s’ha caracteritzat per l’assetjament constant de la protecció mediambiental: des de la recuperació de projectes d’oleoductes fins al permís per a noves extraccions de petroli i gas natural, passant pel recolzament a les plantes de carbó. La Casa Blanca, ja sigui per motius electorals, per satisfer l’economia productiva del país en afany proteccionista, o bé per estricta convicció ideològica, s’ha convertit en portaveu i executor dels corrents negacionistes. És una tragèdia anunciada per a la comunitat internacional que debatrà en la cimera de desembre, a Madrid, unes mesures més radicals en la línia de revisions que l’Acord de París preveu per aconseguir l’encara utòpic objectiu d’emissions zero 2050.

Més enllà de la renúncia nord-americana (que només es podrà revertir amb una Administració no-bel·ligerant i a favor de París com la que han promès els demòcrates), el cert és que les notícies ja són del tot alarmants. El plafó de científics assessors de l’ONU (IPCC) ha conclòs que només un 20% dels 184 països signants de l’acord de 2015 a la capital francesa ha presentat un bloc amb prou mesures per fer front a la catàstrofe. La resta, o bé no les ha anunciat, com Rússia, o bé són clarament precàries. La Unió Europea és al capdavant dels compliments, però només representa un 9% de les emissions mundials, mentre que la Xina (un 26,8%), el principal emissor, no es va comprometre, en la recent cimera de Nova York, a revisar els seus plans. El comunicat conjunt de Macron i Xi Jinping, no obstant, que promet «realitzar esforços sense precedents» just després de l’anunci de Trump, ens fa alimentar una mínima esperança que només serà real amb un compromís potent, continuat i veraç de tota la comunitat internacional.