La gran oblidada: la política internacional

Sembla mentida que, en un món que presumeix de globalitzat, en aquest país no hi ha una preocupació genuïna pel que passa més enllà del Pirineu o l’estret de Gibraltar. El debat públic està estancat en debats i discursos cada vegada més localistes i miops que només busquen el vot fàcil a través de bastos cops d’efecte. Parafrasejant Emma Thompson a la sèrie ‘Years and years’, «I do not give a fuck» (‘M’importa una merda’) va ser el que van dir els candidats a la presidència del Govern en el debat de dilluns passat.

De manera reiterada els nostres políticss’entossudeixen a ignorar la rellevància de la política europea. De cara al públic, perquè en realitat saben que moltes de les seves promesesno es podran realitzar sense un encaix adequada en el marc de la política comunitària. De fet, ha cridat l’atenció que Casado desconegués que per firmar un tractat comercial amb els Estats Units és necessari fer-ho juntament amb la resta de socis i no de manera independent d’ells. És, sens dubte, sorprenent que en el debat entre líders no s’esmentés ni una sola vegada la Xina, el gran elefant, quan tots ells saben de l’impacte que l’expansió econòmica d’aquest mastodont oriental està tenint en els models econòmics occidentals, incapaços de fer front a una manera de fer molt allunyada dels drets socials, econòmics, ambientals als quals estem acostumats. I tot això per no esmentar les qüestions vinculades a la ciberseguretat, la transició ecològica o el paper d’Europa al món, per citar-ne només les més rellevants.

Ni la classe política ni l’opinió pública en general semblen ser conscients que, en un món interconnectat, és molt rellevant estar alerta sobre els canvis geopolíticspels quals travessem. Europa ha deixat de ser el centre del món. En aquests anys, l’eix essencial s’ha traslladat des de l’Atlàntic cap a Àsia-Pacífic, és aquí on es juguen els equilibris de poder. I laUnió Europea s’ha quedat relegada en una de les seves cantonades.

Notícies relacionades

Jugar amb foc

Piscines plenes a l’‘Escuela de calor’

No obstant, aquí, a l’Estat espanyol, l’obsessió per l'estructura territorial de l’Estat en la seva clau més identitària no fa sinó allunyar aquesta realitat dels debats i assumptes que preocupen no només Europa. El curtterminisme i els discursos nativistess’han apoderat del marc discursiu sense que ningú sigui capaç o s’atreveixi a trencar amb aquests i enfrontar-los amb solvència.

El lamentable debatd’aquesta setmana va deixar en evidència com depoc preparatsestan els nostres líders en política europea i internacional. No seria massa demanar que, almenys, es consideri la possibilitat d’incloure els assumptes europeus als blocs de política general, però clar, això només seria possible si es tinguésconsciència que el que passa a Brussel·les i en els Consells Europeus és realment política nacional. Aquell que aconsegueixi ser president del Govern serà el que acudeixi a aquests Consells i el que tingui la capacitat per fixar una posició en relació amb les polítiques econòmiques, amb el disseny de les polítiques d’immigració i asil, amb les mesures a prendre en relació amb el canvi climàtic o amb la construcció d’una política social. Però fins que això no passi, continuarem assistint a debats i discursos pobres en contingut i miops en el seu abast. La política internacional, la política europea, compten, i molt, per ajudar a desentranyar, explicar i comprendre les dificultats quotidianes a les quals s’enfronti la ciutadania.