La tardor de les emocions

Ja ho va advertir Gabriel Rufían en la seva versió reflexiva durant les fallides sessions d’investidura: la tardor està sent un molt mal moment per fer política. La recta final cap al 10-N es viu en un moment d’efervescència i excepcionalitat com no es veien des de les eleccions del 2004 després dels atemptats gihadistes de Madrid. Hi ha la sensació que el pròxim diumenge tot és possible perquè la decisió del vot d’una gran part de l’electorat obeeix tan sols a vaivens emocionals. Qualsevol previsió és inútil, tot pot passar. Només hi ha una certesa: tots els fils de la trama passen per Catalunya.

Un búnquer

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La tardor també està sent un mal moment per jugar clàssics de futbol (se suspenen) o per entregar premis que porten el nom de la reialesa. La gala dels Premis Princesa de Girona sí que es va celebrar, però canviant la ciutat (Barcelona per Girona), amb una gairebé inexistent representació institucional catalana, entre protestes al carrer i sota unes mesures de seguretat que van transmetre una pèssima imatge de búnquer. La sensació, a la qual contribuïen amb alegria segons quins mitjans amb segons quines cobertures, és que la família reial va viatjar a terra hostil, una mica com aquests policies que tornaven entre crits de joia a casa després de colpejar, ser colpejats i disparar boles de goma als carrers de Barcelona. Segur que Santiago Abascal acariciava el llom d’un tigre mentre les televisions mostravensenyors encorbatats mirant d’accedir al Palau de Congressos entre els CDR convocats a la Diagonal.  Caos i desordre i contenidors cremant a Catalunya. Una combinació guanyadora per a la dreta. ¿Què pot sortir malament en aquesta tardor de les emocions?

De fet, la tardor està sent bona per a Abascal i el seu partit, Vox. Sembla que no fan la mateixa por que a l’abril. I l’haurien de fer. Continua sent un partit antisistema i d’ultradreta, com va demostrar en el seu vergonyós acte davant d’un centre d’acolliment de menors a Sevilla.  El blanqueig del PP i Ciutadans a Andalusia i Madrid ha contribuït a normalitzar Vox, però també l’efecte dòmino de la política: quan l’esquerra es mou a la dreta, l’extrema dreta sembla civilitzada i respectable. Quina pèssima tardor per a la política.