Anar al contingut

Al contraatac

Espanyols de sang

Espanyols de sang

Najat El Hachmi

Al senyor Abascal no li fa falta parlar cap llengua estrangera, en té prou amb la primitiva concepció de l'espanyolitat que emana de la sang i l'essència immutable pels segles dels segles

En un míting, Santiago Abascal es va posar a recitar els noms de persones que havien rebut ajudes al lloguer a la Comunitat de Madrid. No sé si això deu ser un delicte. Ni que sigui per passar-se pel forro la protecció de dades però sobretot per fomentar la discriminació i atiar l’odi contra aquells que ell considera estrangers pel simple fet de no saber pronunciar el seus noms.

Ai, quina tristesa la manca de capacitats lingüístiques de les persones que amb prou feines dominen un sol idioma, que ridícul el líder de la formació d’extrema dreta ennuegant-se amb un parell de sons una mica difícils d’articular. Compleix en aquest sentit el defecte clàssic dels polítics rancis que ens fan passar vergonya quan han d’expressar-se en instàncies internacionals i no saben dir res més que “very difficult todo esto”. En fi, als que som poliglotes per naixement, circumstàncies i voluntat ens provoca una gran perplexitat veure que algú que aspira a governar Espanya no és capaç de pronunciar res que no siguin Sánchez i Fernàndez.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

D’altra banda, ¿perquè vol saber idiomes algú ancorat en l’edat mitjana? No, al senyor Abascal no li cal parlar cap llengua estrangera, en té prou amb primitives concepcions de l’espanyolitat que ragen de la sang i l’essència immutable pels segles dels segles més que de la democràcia i els paràmetres legals que la vertebren. L’espanyol de Vox és anticonstitucional perquè només ho pot ser aquell que neix de pares espanyols, deixant de banda les circumstàncies descrites al Codi Civil que estableixes la nacionalització d’estrangers.

Però és igual, el problema de fons no és només que tingui una visió obsoleta del que significa ser ciutadà, és que també la té del que significa, simplement, ser un ésser humà. Les dades demostren una vegada i una altra que no és cert que els estrangers rebin més ajudes però la formació insisteix a difondre falsedats sobre el tema. I aquí la pregunta que hauríem de fer a qualsevol que se l’escolti és: ¿fins a on ha d’arribar la discriminació cap a aquells considerats de fora? ¿Ens sembla bé que algú, pel simple fet d’haver nascut en un altre país (ell o els seus pares o els seus avis) estigui automàticament exclòs de qualsevol prestació? ¿Ens sembla bé que un nen sense recursos no rebi ni aliments ni roba ni ajudes per no dormir sota un pont si resulta que el seu pare es diu Mohamed? ¿De debò que algú pot acceptar la deshumanització del veí només perquè el seu nom resulta impronunciable?

El que és curiós és que el cap de llista per Barcelona de la formació no es podria beneficiar de cap ajuda social si complíssim els criteris racistes del seu partit donat que és negre. Però el negre de Vox destenyeix perquè és de casa bona i ser de casa bona, ja se sap, esborra qualsevol diferència racial.