10 d’abr 2020

Anar al contingut

Identitats

'Listas, guapas, limpias'

JOAN MATEU PARRA

'Listas, guapas, limpias'

Jenn Díaz

Les noies de l'extraradi de Barcelona vam créixer sense identitat i ens l'hem anat construint sobre la marxa

Sempre m’han avorrit una mica les novel·les generacionals. Ara he descobert per què: perquè no eren de la meva. Caballo de Troya està omplint les meves prestatgeries d’històries que podrien ser la meva. Amb ‘Ama’ vaig tenir la sensació que Galícia i el País Basc venien a ser la meva Extremadura i la meva Catalunya, i amb ‘Cambiar de idea’ vaig comprendre que tota una generació de dones ens hem construït al mateix temps que aquesta nova onada del feminisme, que encara no podem delimitar del tot perquè l’estem vivint en directe. Ara, amb ‘Listas, guapas, limpias’ m’adono que, cada vegada, el que altres anomenen novel·les generacionals està més a prop que mai. I probablement completa aquesta espècie de trilogia de memòria personal.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Anna Pacheco uneix la vida familiar de José Ignacio Carnero i els conflictes de les relacions personals –suma-hi el gènere– d’Aixa de la Cruz i puja l’aposta: el que en totes dues es dibuixa com un context de fons, aquí té el paper principal... la classe. Les noies de l’extraradi de Barcelona vam créixer sense identitat i ens l’hem anat construint sobre la marxa. Ens hem enamorat i desenamorat de les nostres parelles i les nostres amistats en funció de com el que anomenen ascensor social s’anava ficant en la nostra vida fins a fer-ho esclatar tot.

La Yaiza i l’Hugo davant el nou món. La protagonista de ‘Listas, guapas, limpias’ contra el desencant, la vergonya i el do de sentir-se desubicada a qualsevol lloc. Les novel·les generacionals que comencen a parlar de la meva generació van, sobretot, d’homes i dones joves que són educats per homes i dones de mitjana edat que viuen en mons que no es toquen, que es reconeixen però que es perceben com a estranys. El nostre deure és comprendre els dos contextos, i desfer-nos –sense caure en el desagraïment o la falta de consideració– a poc a poc del que no ens pertany, tot i que ens embolcalli per complet. La classe, l’ascensor social, l’Estat del benestar, el gènere, l’accés a la cultura i la informació... quantes contradiccions.

Temes: Família