¡Això és Espanya!

A la campanya de les generals de fa només mig any, l’amor impregnava la campanya d’un PSOE que interpel·lava polisèmicament«La España que quieres»,acompanyada d’un cor en el seu grafisme. En poc temps, amb un context més crispat, d’aquesta versió de campanya de la clàssica tornada de ‘Love is in the air’ hem passat a un crit imperatiu en la línia de l’èpica escena de la pel·lícula ‘300’, quan el rei Leònides s’enfronta als emissaris de Xerxes, el rei persa, i pronuncia a crits la frase: «¡Això és Esparta!». Doncs això. «¡Això és Espanya!». «Ara, Espanya»,com defensa l’eslògan electoral del PSOE. I tots l’han seguit a la seva manera. Perquè embolicar-se amb la bandera és un clàssic que alguns estiren només quan els convé, mentre que d’altres ho fan sempre, però fins i tot en això hi ha graus.

Era evident que Vox sublimaria en això. En la competició nacionalista espanyola no té rival, especialment quan l’envit es mira de resoldre a crits, que en llenguatge verbal es traduiria en eslògans, grans banderes, discurs inflamat i gestos de gentilhome. En la seva anterior campanya, la del seu llançament a tot Espanya, ja van tirar de banda sonora estil ‘Gladiator’ per advertir que en èpica, amb Espanya pel mig, ningú els guanyaria. Aquest muntar a cavall com anant de cacera o al combat, amb torero incorporat. I l’eslògan «Per Espanya», que recordava el «¡Pel Rei! Per Espanya!» dels actes més castrenses. Apuntar aquí que la erra del «per» insinuava gràficament una esvàstica per completar. Potser en això la imaginació de cadascú podia posar la resta o no. En tot cas, ara amb el seu nou cartell, és innegable que veureSantiago Abascal amb el seu braç esquerre alçat recorda una salutació a la romana que acompanyat de l’eslògan «Espanya sempre» sembla contestar al del PSOE a l’estil marxista (de Groucho): «¡I dos ous durs!».

És evident que els socialistes no poden competir en aquesta lliga, però sí que volen fer allà les seves coses adjuntant la idea d’Espanya amb la d’un Govern que la prioritzi, que la tregui del bloqueig i que la faci funcionar. «Ara, govern. Ara, Espanya». I, com un rei Sol, Pedro Sánchez proposa identificar-se amb una cosa i amb l’altra. Un reversionar allò de la pel·lícula ‘Salvem el soldat Ryan’, però llegint, en lloc del nom del militar, «Pedro» i «Espanya» alhora, de forma ambivalent. Pinta difícil que coli de la mà del que parlava de la «nació de nacions» no fa gaire. Però coses més rares s’han vist, i el PSOE no hi està escatimant esforços.

Emular Macron

Ciutadans segueix com encallat en «el que va poder ser i no va ser». És a dir, que quan ja sembla haver-se intuït el seu sostre electoral, lluny de poder optar a la victòria, i quan més ha desaprofitat l’oportunitat de justificar la seva existència per l’estabilitat, la governabilitat i el no-pacte d’un govern amb postcomunistes i independentistes, segueixen obstinats en voler identificarAlbert Rivera amb Emmanuel Macron. Així, parafrasejant aquell eslògan «En Marxa la France!» del centrista gal, de moment en precampanya Cs proposa un «Espanya en marxa» que protagonitza la imatgeria dels seus mítings, i fins i tot uns faristols dels seus oradors que imiten la franja vertical que recorria els de Macron amb els colors de la bandera francesa, ara, és clar, amb els de la ‘rojigualda’, això sí, molt més tímida, prima i amb tonalitat pastís.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿I amb aquest panorama, on queda el PP de Pablo Casado? Enrere era obvi que no quedaria. Però com que ara sembla que la demoscòpia li aconsella moderació i com que els populars van bé de dosi d’espanyolitat en la percepció del públic, han tirat d’una reversió d’eslògan molt en la línia de la seva frustrada plataforma electoral Espanya Suma que pretenien amb Ciutadans i d’altres. ¿Recorden aquell partit UPyD? A un dels seus il·lustres, Fernando Savater, l’ha fitxat Ciutadans per a les seves llistes, però de la seva lideressa sabem que sintonitza més amb Cayetana Álvarez de Toledo, així que el PP ha tunejat el seu eslògan de les generals del 2008: «El que ens uneix». Díez il·lustrava allò amb una imatge del seu DNI (recorden allò de «¿tu d’on ets?, ¿què posa en el teu DNI?») i ara el PP decideix homenatjar-lo amb un eslògan fusió d’aquest i del de fa uns mesos de Vox: «Per tot el que ens uneix». Per Espanya, vaja.

El Podem de Pablo Iglesias, ‘outsider’, a la seva, a reivindicar-se en l’Executiu: «Un govern amb tu». A no competir ni amb el Més País que el seu excompany porta a la marca, ni amb la bandera.