09 d’abr 2020

Anar al contingut

Tribuna

Tots junts, catalans, espanyols, europeus

Tots junts, catalans, espanyols, europeus

Manuel Valls

La manifestació de diumenge a Barcelona hauria de ser el punt de partida de la reconstrucció del constitucionalisme en aquest país

El separatisme ha fracassat. No hi haurà independència. No hi haurà referèndum. No hi haurà amnistia.

El separatisme ha fracassat per diverses raons. Per haver trencat la societat catalana, per haver violat les lleis, per l’ús de la violència emparat pel «colleu» del president Quim Torra, pel rebuig de la Unió Europea, pel seu terrible i negatiu impacte econòmic i per les seves batzegades polítiques. Però sobretot ha fracassat perquè la majoria dels ciutadans, que respecten la llei, no el volen i perquè ha sigut derrotat per la Constitució espanyola i l’estat de Dret.

Els analistes polítics han parlat molt sobre la ruptura imminent del bloc separatista. Molts dirigents polítics comencen a fregar-se les mans perquè en aquest cisma creuen veure el principi del final del conflicte. Però encara queda molta feina per fer. La recent resolució del Parlament reafirmant l’autodeterminació i desafiant les advertències del Tribunal Constitucional n’és un exemple. A més, seria un error no adonar-se que les forces constitucionalistes estan dividides o que, almenys, no estan unides.

Unió necessària

Des de fa uns mesos insisteixo sobre la necessària unitat dels constitucionalistes. Primer ho vaig fer com a candidat a l’alcaldia de Barcelona i ho continuo fent ara com a regidor. El que em mou és el sentit d’Estat

El 9 de març d’aquest any vaig publicar una ‘Carta Oberta als Líders dels Partits Constitucionalistes’, en què demanava a Pedro SánchezPablo Casado i Albert Rivera que unissin les seves forces per combatre els «moments decisionistes» que estàvem vivint. Feia pocs dies que Emmanuel Macron, el president de la República francesa, havia fet una crida als ciutadans europeus a mantenir-se ferms davant d’un impuls populista europeu que ens estava conduint, explicava a la meva carta, al «replegament i la divisió». Més recentment, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha parlat clar: «El nacionalisme és verí», i en el seu últim discurs sobre l’Estat de la Unió, va ser, així mateix, contundent: «El patriotisme ha de derrotar els nacionalismes; Europa ha de combatre l’estúpid nacionalisme».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El que va passar després de la publicació d’aquella carta és conegut. Els tres líders no van voler o no van saber fer-ho, i avui Espanya es troba a pocs dies d’unes noves eleccions. A Barcelona vam aconseguir evitar que Esquerra Republicana arribés a l’alcaldia donant el nostre vot a la investidura d’Ada Colau. ¿Us imagineu avui en aquestes circumstàncies un Ajuntament de Barcelona en mans independentistes? Fer aquell pas a canvi de res va ser la demostració que en política es pot anteposar el bé comú als interessos electorals, personals o de partit.

Ara podem fer un nou pas en la bona direcció. Aquest diumenge, Societat Civil Catalana organitza una manifestació en defensa de la democràcia i de la Constitució. Compten amb el meu recolzament personal i el del meu grup municipal, Barcelona pel Canvi.

La força de les ciutats

Pasqual Maragall sempre va lloar el paper de les ciutats. L’alcalde socialista que va transformar aquesta metròpoli impulsant-la cap al futur a base d’il·lusió i d’unir els seus ciutadans amb un projecte comú i global recordava sempre el gran esforç de Berlín, Praga, París, Hamburg o Londres per refer-se de les destrosses físiques, morals i socials de la segona guerra mundial. Les ciutats, deia l’alcalde Maragall, tenen una força pròpia indestructible. Barcelona la té, sens dubte.

L’europeisme de Barcelona ha sigut des de sempre el seu gran valor. Va ser el que li va permetre sobreposar-se a una guerra i al franquisme. Ara tornarà a superar el flagell independentista, la demostració de violència més greu que ha viscut aquesta ciutat en dècades. Barcelona té un relat que els joves violents, manipulats per polítics sense escrúpols, volen destruir. Però no ho aconseguiran, perquè una majoria de barcelonins i catalans desitja viure en pau i portar els seus fills pel camí del progrés.

La història recordarà les manifestacions constitucionalistes del 2017, el discurs de Josep Borrell o el del sindicalista Paco Frutos, que va acusar els independentistes de totalitaris, i la presència d’intel·lectuals com Mario Vargas Llosa, que ens va alertar del perill del nacionalisme.

Aquest diumenge, els constitucionalistes tenim la possibilitat d’unir les nostres forces, i m’agradaria que hi siguem tots els que hem de ser. És el moment de la unió i que una onada blanca de pau netegi les imatges de foc, fang, odi i destrucció del denominat Tsunami Democràtic. Catalunya vol sortir d’aquest atzucac, i la solució passa per la unió dels constitucionalistes. Aquest diumenge hem d’estar tots junts. Catalunya. Espanya. Europa.