Anar al contingut
Quan s'acabi l'episodi: actuacions policials a debat

Quan s'acabi l'episodi: actuacions policials a debat

Gemma Ubasart González

Esperar fins al final de l'episodi per analitzar els actes dels Mossos pot enquistar el contenciós

El debat al voltant els disturbis i les actuacions policials que s’han dut a terme arran de la publicació de la sentència ha sigut el punt central en la sessió de control al President que s’ha desenvolupat avui al Parlament. La CUP ha demanat la dimissió o cessament de Buch per “pràctiques irregulars dels Mossos” (en paraules de Vidal Aragonès), mentre Torra s’embolicava en un discurs ple d’indignació davant certes imatges i actuacions però sense qüestionar el conseller d’interior que ell mateix va nomenar.

Aquests dies representants polítics i creadors d’opinió pública han anat repetint una idea que avui ha reiterat Buch a TV3:  la policia ha d’actuar per restablir l’ordre públic, i quan acabi l’episodi serà el moment d’avaluar les actuacions. Una concepció que entén l’acció policial com quelcom neutre i mecànic. Existeix una àmplia literatura que apunta que la desproporció policial és una de les variables més importants en l’escalada dels conflictes. La indignació que provoquen determinades imatges (més encara en una societat mediatitzada), la solidaritat entre iguals cap a persones ferides o detingudes, o la ràbia davant una violències policials viscudes en pròpia pell només fan que alimentar espirals de violència. Mentre esperem el demà es pot enquistar el contenciós.

Hauríem de ser capaços de diferenciar el que són responsabilitats d’execució, és a dir, les actuacions dels i les policies que es troben en primera línia del conflicte; d’aquelles responsabilitats (tècniques i polítiques) de direcció dels cossos policials i de disseny de les intervencions d’ordre públic. Quan aquest dies escoltem la necessitat de depurar “males praxis” (paraules del conseller) només s’està pensant les primeres: treure les pomes podrides del cistell. Garantir un compliment de la legalitat, que és necessari, però és això: en el cas que ens ocupa castigar l’ús antireglamentari dels bastons policials; penalitzar els dispars directes i a poca distància de projectils foam i bales de goma; o investigar l’activitat “intensiva” contra la premsa.

Ara bé, on rau el moll de l’os és en les segones, en les responsabilitats de comandament de la situació. Hauria de ser funció del dirigent polític dibuixar el marc general: com es defineix el problema, quin són els objectius, les línies vermelles, etc. (i exercir lideratge en tot el procés). Les direccions dels mossos d’esquadra o la policia nacional sobre aquestes directius han de dissenyar els operatius. La utilització de la tècnica del carrusel per dispersar manifestants; les càrregues policials que es duen a terme davant de manifestants en actitud pacífica (el dimecres prop de la concentració dels CDR, el divendres a via laietana) que després deriven en disturbis; o la manca d’esforços per encapsular una concentració de l’extrema dreta convocats per “anar de cacera” no són pomes podrides. Aquestes actuacions mostren prioritats i tries en la gestió de l’ordre públic.

Buch hi està d’acord, son les seves directius, o ha renunciat a exercir direcció política (en benefici comandaments policials o Marlaska)? Els comandaments policials dels Mossos que han dissenyat els dispositius, mantenen la confiança del conseller?