EL CONFLICTE CATALÀ
Empantanegats... ¿fins quan?
La protesta independentista ha mostrat força cívica, però també desorientació política i explosió violenta
torra2ok
Després de les eleccions catalanes del 2017, Joan Coscubiela, exsecretari de CCOO de Catalunya i exdiputat d’ICV, va escriure un llibre titulat ‘Empantanegats’. I aquí seguim després de la sentència del Tribunal Suprem. Els set magistrats han intentat una sentència equilibrada. No condemnen per rebel·lió –com exigia la fiscalia–, ni prohibeixen tampoc que disfrutin de beneficis penitenciaris fins a complir la meitat de la condemna. Fins i tot qüestionen –sense dir-lo– les llargues presons incondicionals sense fiança i les inhabilitacions que només van ser possibles a l’acusar de rebel·lió.
Però el que pot ser una sentència equilibrada (o fins i tot feble) a Madrid ha semblat injust i ofensiu a molts catalans que comparteixen la posició del Barça quan diu que «la presó no és la solució». No s’ha entès, o no s’ha volgut entendre, que 9 i 13 anys són molts, però que la sentència obre la porta que, amb un comportament intel·ligent de les parts, les condemnes efectives poden ser menors. I sense recórrer alsindults.
Una possible resposta raonable
La sentència podia haver tingut una resposta raonable de la Generalitat: rebuig, però acatament «per imperatiu legal». Per desgràcia no ha sigut així perquè el president Quim Torra, cada dia més aïllat, però no només ell, insisteix en l’«ho tornarem a fer». I els polítics realistesd’ERC i del PDECat, que saben que la via unilateral s’ha demostrat impossible, no es decideixen a destituir-lo. Perquè el president és l’únic que té el poder de convocar eleccions, perquè ERC i el PDECat estan enfrontats en la lluita pel poder i –potser l’element central– perquè no s’atreveixen a comunicar als seus electors que la via unilateral va ser un error i és impracticable. ¿I si Carles Puigdemont i Torra els roben una part dels seus electors?
El president Torra ha de dimitir per la seva incapacitat per a una reacció raonable a la sentència i la seva tardana condemna de la violència
L’independentisme no té avui lideratge efectiu i la resposta a la sentència ha sigut el trist ple del Parlament de dijous, sense cap resolució (no hi havia un mínim acord), i un pèssim discurs de Torra proposant –per fortuna només de boquilla– aviat un altre referèndum il·legal. Proposta que no només va ser censurada per l’oposició, sinó fins i tot criticada per ERC a l’afirmar que l’havien conegut en el mateix ple. Així, el que Torra imaginava com un nou ‘momentum’de l’independentisme s’ha convertit en un fracàs.
Però el poble independentista –i les organitzacions que aspiren a enquadrar-lo– no han deixat d’expressar el seu sentiment. Hi ha hagut una protesta legítima, amb cinc nombroses marxes que van convergir divendres a Barcelona i que han sigut cíviques, malgrat els inconvenients talls de carreteres. Divendres al matí es respirava a Barcelona l’ambient pacífic i festiu dels Onze de Setembre. També una vaga general, sense suport dels sindicats majoritaris i amb un seguiment desigual, inferior en tot cas a la del 2017. Fins aquí tot comprensible i un senyal que el Madrid polític –des de Pablo Casado fins a Pablo Iglesias– hauria de tenir en compte.
Mal a Barcelona, a Catalunya i a l’independentisme
Però entre els comerciants que van tancar les seves botigues per la vaga hi va haver que només ho van fer espantats per la violència de les nits anteriors. Una violència extrema durant cinc nits consecutives totalment inadmissible, que perjudica moralment i econòmicament Barcelona i Catalunya i fa mal a l’independentisme. I més quan el president Torra només la va condemnar, i atribuint-la a «infiltrats», a altes hores de la tercera nit. Fins i tot es pot sospitar que algun sector independentista va impulsar una ‘kale borroka’ que després no ha sabut controlar.
Davant d’aquesta inusitada violència, l’únic positiu per a la Generalitat ha sigut l’actitud del conseller d’Interior, Miquel Buch, que ha cobert l’actuació dels Mossos d’Esquadra perquè sap que el manteniment de la convivència ciutadana és vital en una societat que es respecti.
Notícies relacionadesLa situació del Govern català és ja insostenible i Torra hauria de ser forçat –per ERC i el PDECAT– a dimitir i convocar eleccions. Només amb uns nous dirigents Catalunya podrà sortir de la trampa estèril del populisme separatista. Sempre que trobi un Govern a Madrid decidit a treure Espanya del pantà en el qual vivim des de fa massa anys. I per a això és necessari que tant el nou Govern de Barcelona com el de Madrid sàpiguen que un pacte raonable, que pugui obrir el camí d’una laboriosa solució, haurà de tenir un ampli recolzament en els dos parlaments.
¿És demanar massa en una Espanya i una Catalunya que són molt més modernes, riques i cultes que les que van crear la Constitució il’Estatut fa més de 40 anys?
