Aranzels a cop de tuit

La peculiar manera de governar de Donald Trump a través de Twitter acaba sent una mica més greu que una anècdota més o menys jocosa. Dissabte entren en vigor els nous aranzels que ha imposat als productes europeus, des de l’oli d’oliva fins als tèxtils. Uns nous gravàmens que tindran un impacte directe en les exportacions espanyoles. Una amenaça més per a la nostra economia. Els productors europeus pagaran els plats trencats d’una altra rebequeria de l’excèntric president nord-americà. Ara, per les subvencions dels estats europeus a Airbus que, segons ell, laminen l’empresa Boeing.

En el fons, Trump va guanyar les eleccions amb un programa proteccionista que intenta utilitzar l’Administració per revertir la poca competitivitat de les empreses nord-americanes en alguns sectors capdavanters, claus per a les polítiques de defensa. Trump representa uns Estats Units porucs, incapaços de ressorgir a base d’innovar i que es dediquen a conservar les seves posicions de privilegi abans que a transformar-se. Aquests enutjos de Trump sabem que són cíclics. Va passar en el cas de Mèxic i el Canadà i ara remet en el cas de la Xina. Es tracta de marcar el terreny, d’espantar el competidor, de desbaratar-li els plans d’expansió comercial.

Trump pretén aparentar que el seu país no ha perdut l’hegemonia, ni davant de la Xina, ni davant de la Unió Europea. No entén el món del segle XXI, en el qual el poder està més repartit, no només el polític sinó també l’econòmic i, molt especialment, el tecnològic. I això obliga a competir. És necessari fixar regles perquè aquesta competència sigui efectiva. Però el que no val per a res és tornar al proteccionisme d’altres segles. Castigar els productors europeus per les polítiques dels seus governs no té sentit, només encoratja la desconfiança, i ha sigut la base de molts conflictes en el passat que han acabat en enfrontaments bèl·lics.

El lliure comerç ha sigut, ho deia aquesta setmana la directora de l’FMI, un factor de pau i d’estabilitat. Un grapat de vots no valen la pena per llançar aquests assoliments per la borda.