Casernes d'hivern o tomba de Tutankamon

Potser en el futur algun historiador compararà les manifestacions, les marxes, la vaga i els aldarulls d’aquests dies amb les penúltimes escaramusses abans de l’ingrés i la reclusió de l’independentisme en els quarters d’hivern. Aquesta llarguíssima campanya, la del procés, toca a la seva fi. Ho admet, si bé de manera implícita i tal vegada involuntària, el president Quim Torra quan es treu de la màniga l’ocurrència de tornar a posar les urnes, és clar que sense data ni calendari, o sigui sense full de ruta, com remarquen des d’ERC. A l’altra banda del tauler, la pretensió de l’Estat és similar, però va més enllà. Es tracta de segellar els quarters d’hivern com si fossin la tomba de Tutankamon, per a tota l’eternitat, sense un respirall i encara menys un passadís de sortida, per trist, lúgubre i estret que sigui.

Els fets d’aquests dies, la violència, els enfrontaments, els ferits i els focs als carrers no sembla que siguin l’inici d’una nova fase del procés, caracteritzada per una tensió constant als carrers i a la societat. Es tracta d’un colofó de regust amarg. Amarg perquè desdiu i posa en entredit la constant més preada del moviment, que és la del pacifisme a ultrança i sense fissures. La polèmica sobre els infiltrats té poc sentit. Si n’hi ha hagut, que és probable, no se’ls pot carregar ni tota ni la part més considerable de la culpa. Sempre i a tot arreu, la missió dels infiltrats, pocs per definició, consisteix a afluixar el fre al gruix dels que no ho són  però estan disposats a anar més enllà del que marquen les línies vermelles de la pròpia actuació. Per definició, els infiltrats, si es troben sols i aïllats, no tenen cap possibilitat d’èxit.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’actuació dels Mossos d’Esquadra, en més d’una ocasió més que discutible, s’emmarca en la determinació dels seus comandaments polítics, que els han ordenat actuar amb contundència amb la finalitat de preservar la Generalitat. Quim Torra fa una crida a defensar les institucions sense afegir que no hi ha cap via en aquest sentit que no passi per una defensa tancada de l’ordre públic, és a dir, de l’ordre establert. L’independentisme, als quarters d’hivern, lloc estret, propici a la desorientació, els laments, el repartiment de culpes, la discòrdia i les traïcions, o ben reduït a un silenci irrespirable dins de la tomba de Tutankamon. Hi ha una diferència substancial entre una situació i l’altra.

Falten tres setmanes per a un nou moment de veritat, la cita electoral del 10-N. És allà, i no al carrer ni en els mitjans de comunicació ni en les xarxes socials, on els dos bàndols mesuraran les seves forces. No per prosseguir els embats, sinó per a un recompte final abans de la transformació dels desafiaments a la llum del dia en hostilitats soterrades. Els quarters d’hivern són provisionals; definitiva és la tomba de Tutankamon. La diferència és que als quarters d’hivern l’independentisme es prepararà per a la pròxima campanya, mentre que dins la tomba de Tutankamon estarà immobilitzat, però ni mort ni embalsamat.