Entrepans i càtering

Per justificar que els presos van tenir un judici just i que les condicions en què es van haver de presentar davant del Suprem no alteraven les seves possibilitats de defensa, la sentència aporta un detall gastronòmic. Diu que la majoria de preventius, mentre dura el judici, mengen un entrepà i una peça de fruita. Els polítics catalans, no. Tenien un càtering, amb menjar calent, dos plats i postres. Com si es tractés d’una concessió magnífica del tribunal, que tampoc els obligava a dur «grillons ni manilles». En entrar en aquestes minúcies, la sentència (cal repetir-ho: en una gran mesura està pensada com a precaució davant de futures instàncies superiors) abandona qualsevol registre tècnic i s’endinsa en detalls que no fan sinó demostrar l’evidència d’un judici executat amb malícia.

Com deia l’editorial de ‘The Guardian’, «les penes draconianes avergonyeixen Espanya», però el més desolador és l’atmosfera que envolta l’escrit dels jutges. Els condemnats, malgrat ser tan dolents i tan sacrílegs, van ser tractats millor que un homicida. En lloc d’entrepans, un àpat en tota regla. Un càtering. Potser per això, per compensar, tenen penes més altes que les d’un homicida.