31 d’oct 2020

Anar al contingut

ANÀLISI

Defensar la sentència també és legítim

Defensar la sentència també és legítim

Joaquim Coll

Amb aquest veredicte es tanca una etapa en què s'ha fet justícia. El que va passar el 2017 no es pot banalitzar

Estàvem ja advertits que a bona part de la societat catalana, particularment al món sobiranista, la sentència no li agradaria, excepte que els acusats fossin absolts. Feia setmanes que sentíem que quan es fes públic el veredicte hi hauria una «resposta contundent» al carrer i des de les institucions. Des de després de l’estiu se’ns ha explicat, insistentment, que la desobediència és legítima, sovint amb paral·lelismes ofensius per a les autèntiques víctimes com comparar els nostres benestants independentistes amb els apallissats negroafricans. S’ha prefigurat un escenari caòtic per als dies que venen i alguns somien amb imatges a l’estil de Hong Kong, tot i que és dubtós que passi. Viurem una espècie de profecia autocomplerta; els mateixos mitjans que han excitat la protesta seran els més entusiastes a comentar-ne el desenvolupament.

S’ha fet justícia

I no obstant aquests dies molts altres catalans sentirem just el contrari. Pensarem que amb aquest veredicte es tanca una etapa en què s’ha fet justícia. El que va passar el 2017 no es pot banalitzar ni convertir en un simple artifici d’uns polítics que només volien negociar. Ni impunitat però tampoc revengisme. Així ho han entès per unanimitat els jutges del Tribunal Suprem després d’un judici modèlic dirigit per Manuel Marchena. El resum de la sentència és que, si bé hi va haver fets violents el 20-S i l’1-O, la violència no formava part estructural del pla secessionista, i d’aquí el tipus delictiu elegit (sedició) i la graduació de les penes per als acusats. Sentència, doncs, garantista. En els dies que venen molts ciutadans guardaran silenci davant de l’enuig dels seus amics, veïns o familiars, i tindran resignadament les molèsties dels que protesten, però en el seu fur intern se sentiran reconfortats perquè l’Estat de dret ha funcionat. A Catalunya tan legítim ha de poder ser prendre una til·la per plorar la sort dels acusats, com un gintònic, no per celebrar els anys de presó de ningú, sinó per saludar la fortalesa de la nostra democràcia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Es dirà ara que el veredicte enquista el conflicte, però cap sentència es dicta per resoldre un problema polític. I no obstant l’acceptació del que diu la justícia forma sempre part de la solució perquè marca els límits de la política. Com abans s’interioritzi això, millor per a tothom. L’independentisme intentarà portar-nos pel camí contrari. Els més exaltats esperen que la protesta col·lapsi l’àrea metropolitana i es faci sentir fora d’Espanya. El més probable és que sigui l’últim cop de cua d’un moviment derrotat i frustrat tot i que encara amb molta capacitat de mobilització.

Malgrat el soroll inicial, s’apagarà amb el pas dels dies perquè la protesta és reactiva, emocional, i manca d’un objectiu realista. Aquesta setmana se li farà molta atenció. Però acceptar la pluralitat de la societat catalana és reconèixer que tan legítim és lamentar la sentència com considerar-la justa i defensar-la. Entre altres coses perquè sense retret penal no pot haver-hi perdó ni reconciliació.