Aquest dilluns

Em refugio en la literatura per afrontar aquest dilluns esglaiador, la sentència imminent, la tristesa profunda que ens amara, la injustícia pregona, el desconsol en veure en una presó persones dignes. És, la vida, una ombra que camina. No res més. El conte d’un beneit ple de soroll i de fúria. I no significa res. Ho diu Shakespeare i ara ho escolto -¿quantes vegades ho he escoltat? – amb la veu pausada i greu d’un actor sard a Temporada Alta. Mentrestant, no em trec del cap aquest dilluns gris, revestit també de gravetat. Sense cap sentit.

En una escena shakespeariana de 'Peaky Blinders' (sí, també és literatura), Tommy Shelby parla, poc abans d’un instant decisiu, del “minut del soldat”, el moment crític on no hi ha passat ni futur. Només el present angoixant. “És tot el que tens; tot passa al mateix temps”. Aquest dilluns és un dels minuts de la nostra vida. S’hi concentren els despropòsits, els miratges, les mentides, la ràbia, la pertorbació, el neguit, la sotragada, l’encegament. Un altre octubre, el de 1934, 'La Publicitat' escrivia: “Passat el moment excusable de l’emoció, cal que arribi el de la reflexió freda”. Cal que arribi. És necessari, és urgent.