Al contraatac

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46597540 suicidio190118121831

zentauroepp46597540 suicidio190118121831 / ALVARO MONGE

La vida et fa de vegades regals en forma de sotrac emocional quan menys t’ho esperes. Així aprens a no perdre el temps en bestieses. Fa uns mesos va parar sobre la meva taula un dels molts llibres que tinc la sort de rebre; no tenia aquella típica faixa amb frases superlatives com: «la millor novel·la negra de l’any», «no podràs desenganxar-te de les seves pàgines» i ximpleries com aquestes; només un escarit títol, ‘Te nombro’, i una autora per a mi desconeguda fins aleshores: Dolors López Alarcón. I sí, hi havia poesia en les seves pàgines, però per damunt de tot fluïa un dolor immens.

“Caminé por una línea delgada entre la vida y la muerte. / Entre la cordura y la locura. / Sentí que todo se había cumplido. / Como si una siniestra profecía hubiera llegado a su fin. / Se rompió el velo / Y apareció el infierno”.

L’infern de Dolors, valenciana, docent i política, va ser el suïcidi de la seva filla. Eld’Agustín Erkizia,  vicerector de la Universitat del País Basc, el del seu fill. I sabem aquests casos perquè l’altre dia van passar per la ràdio per explicar-ho, però els que no apareixen als mitjans ni compten per a res en el debat polític són legió. Perquè resulta que els suïcidis provoquen a Espanya el doble de morts que els accidents de trànsit: deu cada dia. I com que quan algú se suïcida és com si caigués una bomba de fragmentació, tenim milers de ferits com Agustín i Dolors intentant gestionar un dol impossible, carregant una motxilla de culpa que de vegades amenaça de sepultar-les.

Notícies relacionades

Ells dos tenen la desgràcia d’haver aportat sang pròpia a una dada demolidora: el nombre de suïcidis de persones joves s’ha triplicat. Per no parlar dels que fallen en l’intent i tenen la sort de poder explicar-ho. Alba Ruipérez, de 23 anys, i Ana Delgado, de 32, formen part d’aquest grup i també s’han animat a compartir la seva experiència; la primera en un llibre: ‘Cómo volé sobre el nido del cuco’, la segona a través del documental ‘1 de 800.000’. Benvingudes.

Aquest any el Dia Mundial de la Salut Mental s’ha dedicat a aquest drama Aquest any el Dia Mundial de la Salut Mental s’ha dedicat a aquest dramasobre el qual històricament s’ha abatut una capa de silenci. Però el vent ha fet remolins: avui ja sabem que aquest silenci mata i per aixòels experts apunten en direcció contrària: ¡hem de parlar del suïcidi! Amb compte, amb respecte, sense morbositat, ometent detalls innecessaris, però rastrejant tot el que pugui donar pistes útils. La prevenció salva. Dolors diu sobre el seu llibre que «només que una persona trobi raons noves perquè pugui remuntar les seves idees suïcides, només amb guanyar una vida a la mort, haurà valgut la pena». Té raó. Aquest és un combat a vida o mort.

Temes:

Suïcidi