LA CLAU
Preguntes després de la sentència
Si l'independentisme assumeix que la via unilateral no és un alegre joc de boy scouts i l'Estat entén que mai va haver de menysprear i, molt menys, atiar per després judicialitzar la desafecció catalana, llavors podria canviar el pas del ball
zentauroepp48606284 graf7389 madrid 12 06 2019 fotograf a de archivo 12 02 190612204247 /
La sentència del procés al procés encara no és pública, però sí coneguda. Els principals acusats seran condemnats per sedició i desobediència. Alguns d’ells carregaran a més amb el delicte de malversació. El Tribunal Suprem ha desestimat la rebel·lió que proposa la Fiscalia.
La sentència obrirà pas a diversos interrogants. El primer: ¿és justa? Els independentistes només consideraran justa l’absolució. Sota la força emocional d’aquesta idea és subjacent una aspiració quimèrica: que la justícia doni carta de naturalesa a la fallida de la Constitució il’Estatut, i a l’intent frustrat d’escindir unilateralment una porció del país. Per la seva banda, sectors constitucionalistes consideraran lleu el càstig pel que jutgen un intent de modern cop d’Estat.
La discussió serà tan atiada com estèril per si mateixa: només el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans tenen alguna cosa a dir amb fonament i conseqüència. La resta és pirotècnia. Tan efectista com es pretengui (tribunals colonials, colpisme independentista, etcètera), però pirotècnia al cap i a la fi. La justícia espanyola, com l’alemanya o la francesa, és molt millorable, fins i tot més que aquestes, però cap d’elles funciona al marge d’un estat democràtic i de dret.
¿El final del procés?
Més interrogants. ¿Suposa la sentència el final del procés? ¿Tornarà el conflicte català a l’esfera política, de la qual mai va haver de sortir?
La decisió del Suprem no marcarà el final de la legítima aspiració independentista, ni l’ha de marcar. Però sí que podria posar punt final a una fase o una manera d’entendre (i, sobretot, de fer) el procés. Si l’independentisme assumeix que la via unilateral no és un alegre joc de boy scoutsi l’Estat entén que mai va haver de menysprear i, molt menys, atiar per després judicialitzar la desafecció catalana, llavors podria canviar el pas del ball. La temperatura de la reacció independentista a la sentència indicarà si es pot esperar una normalització del conflicte i una gestió conciliadora de les condemnes.
Independència de Catalunya Sentència del procés Judici del 'procés' Declaració unilateral d'independència (DUI)
